Les últimes setmanes de desembre

Com cada any les últimes setmanes de desembre la Marta té unes tasques molt concretes per enllestir. L'empresa familiar fa dècades que no dona beneficis, però any rere any s'autoimposen tirar endavant.
Ahir van acabar l'inventari. Havien estat dos dies exhaustius de recompte, on tothom s'arremangava. Cada any sortien de les estanteries més elevades les rampoines més curioses. Cada any es fan el mateix plantejament. "Això fora", "encara que només ens en donin 10 euros, però fora". Com si posar-ho a 10 euros fos sinònim de vendre-ho.
Avui la Marta s'ha dedicat a preparar el calendari de l'any vivent.
Hi posa les dates més assenyalades: El dia de Reis, Setmana Santa, Sant Joan, La Diada, els dies que tancaran a l'agost i ... El dia de la Rifa de Nadal.
La Marta li posa a la casella de la Rifa, un color vermell ben llampant i un grafisme diferent, perquè salti a la vista. Per a ella és el dia més significatiu de tot l'any. De fet, ara ja ho era per a tots, a l'empresa.
Quan fa el calendari es fixa en quin dia de la setmana caurà. Si cau entre setmana, tot va bé, però si cau en cap de setmana, és com si tots els astres s'haguessin alineat per fer-li aquella mala passada. "L'any que ve caurà en divendres. Encara", pensa.
Cada any ho viu amb il•lusió desmesurada. Al voltant d'aquell dia hi ha una atmosfera especial, com si allò fos la salvació de qualsevol cosa. Fa setmanes que ja ha comprat un dècim per cada un d'ells i el dia 22 engegaran la ràdio per sentir si els ha tocat. Treballaran, però poc i tindran el cava preparat. Els nervis es noten. Saben que si els toca un bon pessic, tancaran l'empresa, marxaran cap a casa i ja no tornaran més.
"Aquest any no ens ha tocat, però el que ve, segur que sí". La Marta sempre ho vivia amb el mateix hipnotisme. Aquest any no els ha tocat, però ella d'aquí a uns dies tornarà a posar-ho al calendari amb la mateixa cerimònia, canviant el color de la casella, la lletra i fixant-se en quin dia de la setmana caurà.