El seu color chocolata.

Juguem,
m'el miro
i surt de mi la dolço.
La tendressa més pura.
M'el miro i em sembla increible,
desitjo els seus llavis,
les seves caricies,
i caminem
i m'acelero,
i se que hauria d'anar piano piano.
M'el miro
i se que ja l'estimo,
amb totes les diferencies,
Vec el futur incert,
però vull jugar,
desprès de molt temps
m'ha fet sentir
i malgrat això s'acabi
que m'agradaria que fos etern
ha fet de mi
una explosió d'energia
que dins meu era dormida.
Gracies,
un cop mès a la vida.
Torno a sentir.