Cercador

Llista categories

El sentit de l'humor

Un relat de: aurora marco arbonés

El sentit de l'humor, com tantes i tantes coses, en la vida, és innat. Tots naixem plorant (especialment perquè a les infermeres els encanta donar copets al cul, que jo ho sé de primera mà en propi cul) però, alguns nadons decideixen, un cop cobertes les seves necessitats bàsiques, encetar un adorable i assolellat somriure, mentre d'altres són sorruts, esquerps. i no estan per punyetes. Això no és ni bo ni dolent, senzillament és el que és, de la mateixa manera que hom pot ser alt i escardalenc o bé baix i grassonet. N'hi ha per tots els gustos, i la genètica és la genètica.
Tanmateix, pel que fa al sentit de l'humor, també es pot educar, si em permeteu el verb, i la pràctica d'aquesta facultat és altament gratificant pel cos i per l'esperit. No cal més que veure l'auge de la risoteràpia, que diuen els que la practiquen que s'ho passen d'allò més bé rient a la poca-solta, i que també s'ho passen pipa comptant tots els muscles que es mouen quan esclata una riallada sorollosa, col·lectiva, d'aquelles que rius i plores i que fins i tot et pixes (perdoneu l'expressió, no sóc pas jo qui s'ho ha inventat). La risoteràpia també li escau a la gent ploramiques perquè si vols llàgrimes aquestes són les millors i et surten sense fer cap esforç.
El riure és una facultat exclusivament humana. Això tampoc m'ho invento jo, que vaig veure una pel·lícula que perquè alguns monjos llegien llibres d'humor els mataven de mala manera. El que resol els assassinats en sèrie és un que és el més llest de tots i que es diu fra Guillem de Baskerville o alguna cosa així. Sembla ser que al criminal no li agradava riure, la qual cosa és ben lícita, però és que resulta que tampoc li agradava que riguessin els demés, i això ja té delicte i, quan a un li passa, més val que s'ho faci mirar.
Hi ha gent que té la pell molt fina i li cou que s'utilitzi l'humor per a parlar de segons quins temes. El que té un familiar a l'hospital no vol sentir acudits de malalts, el que porta a sobre uns quants quilets de més se sent ferit quan s'anomena els grossos, el que té animalons a casa que no li toquin els nassos amb crítiques i ironies perquè són com de la família... i així un seguit de susceptibilitats malmeses pel sol fet de no tenir una mentalitat oberta i comprendre que no tenim dret, malgrat tots els nostres problemes, a posar límits a l'humor. Si ens hem de sentir ferits, potser val més abstenir-nos de llegir relats humorístics i fer-ne comentaris. Aurora dixit.

Comentaris

Afegir comentari

o.k.[Ofensiu]
Joan G. Pons | 22-10-2008 | Valoració: 10
Fantàstic. Cal desenvolupar el sentit de l'humor i sobretot vers un mateix. Percebre els esdeveniments amb sentit de l'humor desdramatitza i ajuda molt.
Al teu comentari sobre la "por" en la presentació del teu llibre (ja em diràs a on ho fas) amaneix-lo amb unes gotes d'humor i meravelles !!! Jo també al veure que la noia havia marxat...vaig fer un somriure.
És un tema, l'humor, que m'el treballo i el treballo. Tinc dissenyat un curs via correu sobre el tema.
riure d'un mateix[Ofensiu]
Avet_blau | 19-10-2008 | Valoració: 10
Es ben cert que riure es una teràpia,
pero cada cop mes escasa,
com ho demostra un estudi, que diu que fa uns 100 anys reien uns 40-50 minuts al dia, ara no arribem als 5-7 minuts.
El problema es que abans es reia molt
d' un mateix, i ara la gent se sent violenta
si s' els critica ....
El teu humor. [Ofensiu]
josep casanovas olmos | 19-10-2008

De fet, per a tenir el sentit de l' humor molt desenvolupat a l'hora d'escriure, cal tenir bastant mala bava. Com és sabut, els extrems es toquen Tots.
Escriure sobre l' humor, no és fer humor. Crec que l' humor es viu i es reparteix gratuïtament; no té preu. Doni'm un quart de quilo d'humor Però que sigui fresc! L' humor és un medicament que alleuja l'esperit. Molts ho saben i L'utilitzen com una crema hidratant cada matí. Aurora, posseeix aquest sentit, per això gaudeix d'aquest cutis tan elegant i lluent.
Un sentit poc comú[Ofensiu]
Unaquimera | 19-10-2008 | Valoració: 10
Continuo amb la secció de recomanancions... i sort que ho faig, ja que trobo aquest breu assaig que em resulta realment succós!

Sembla ser que el sentit de l'humor no és precisament massa comú en alguns moments o situacions en què més se'l necessita.. però tot i això, diuen ( i crec ) que sense amor i sense humor, la vida no té gaire bon aspecte!

No vull dir amb això que pensi que no és innat, tal com tu afirmes, sinó que hi ha persones que no el conreen gaire i deixen morir el potencial que tenen ... mentre altres mimen i fan creixer aquella engruneta amb la qual van nèixer.

Tu el regues, l'abones, el treus al sol, li treus les males herbes, aprofites els seus fruits...de tal manera que, fins i tot escrivint a correcuita, aconsegueixes textos atractius i divertits. Aquest text és un bon exemple!

T'envio una abraçada i records per a la teva mare, encara que no sigui santa, i per a totes les persones de mentalitat oberta que trobis per allà a prop teu, de part meva,
Unaquimera
Riure: sempre! [Ofensiu]
M.Salles | 18-10-2008 | Valoració: 10
Molt bo, Aurora! El sentit de l'humor és fonamental. I riure a cor que vols el millor per superar qualsevol cosa. Els meus amics i familiars saben que jo tinc rialla fàcil i... escandalosa, em temo. I no hi renunciaré ni la reprimiré mai.

Res doncs, felicitats rialleres.
I, en relació al teu text... potser m'equivoco... però percebo unes lleus referències a debats - una mica agres- suscitats per altres textos a aquestes pàgines???

JAJAJA

(entortilligat: m'apunto el llibre a lectures pendents)
Suposo que ja el coneixes[Ofensiu]
entortilligat | 18-10-2008
"La risa" de l'Henri Bergson que l'hi va valer el Nobel de l'any 27. ACOLLONANT!.

Mai hauria penasat que es pugues dir tantes coses sobre el riure. No tié desperdisio.

El porto sempre al damunt i si per cosas de la vida em venen ganes de plorar, l'obro i m'escollono de seguida. Es un gran llibre.

he, he, he, que rima amb he, he, he!!!
M'he pixat de riure(jo tampoc ho he inventat)!!!![Ofensiu]
entortilligat | 18-10-2008 | Valoració: 10
Però, aquesta vegada, t'has guanyat el titol dels titols: REINA DE L'HUMOR i les bones costums!!!

He tingut molts problemes a la vida perqué m'ho agafo tot en conya, però YO SIGO!.

M'encanta que t'encanti l'encanteri de la risoterapia.

Les vaques fan MUUUUUUU, que no se que collons vol dir, però si t'imagines que s'estan foten un tip de riure, mentre munys, t'escollones i la veritat es que baixa mes llet i tot. Els animals son mes inteligents del que ens pensem, i tant!.

Gracies per fem pixar(repeteixo que no es una frase meva tampoc) de superriure.
Noia, el problema que tinc es que se m'han quedat enganxats els llavis a les orelles i no se com fer-los tornar al seu lloc. Va els deixo on son. On estaran millor?

Petons-iure, que rima amb pixar-se de riure, mes o menys i amb permis de la mu real academy.

he, he, he, he...

Valoració mitja: 10

l´Autor

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

251283 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Afegir a preferits

Biografia:

Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >