El secret de l'eterna passió

És únic.
Un regal.
Una sort.
Un miracle.

És el desig de tot enamorat.
La meta de tota parella.
És igual ell-ell que ell-ella.

Es veu quan presents la seva pell,
quan endevines la seva mirada,
quan s'eriça sense voler el clatell,
i el teu somriure és d'enamorada.

És màgic.
Tendre.
Increïble.
Absolut.

Es nota quan en parles, i quan no,
quan esteu separats i quan la tens al cantó,
quan li demanes que t'acosti el sabó
i quan el mires amb devoció.

Creix amb un somriure,
amb una mirada,
amb una carícia,
amb una paraula.

Però no sé d'on neix.
I no sempre apareix.
Estic segura que es necessiten dos
per veure-la esclatar cos a cos.

No sé si és un sentiment o una virtut,
una sensació o una característica,
però és cert que et salva de la solitud
i és una experiència holística.

No admet comparacions.
No s'ajusta a adjectius.
És qui duu els pantalons
i et dicta el que dius.

No hi ha receptes.
No hi ha remeis.
O l'acceptes
o a res tot es redueix.


El secret de l'eterna passió
hauria de ser de domini públic,
o que algú l'expliqués, si més no,
i en quedés constància, en algun racó.

És quelcom indescriptible.
A voltes indesxifrable,
una incontinència de petons
junt a un vessament de carícies.

Però siguem sincers,
i no us espanteu del que us diré,
sé que és real,
i sé que existeix.

El secret de l'eterna passió...
no el sé.
No el conec.
Però sé que el tinc
i que el gaudiré.