EL SECRET (culpabilitat)

Un relat de: Materile

EL SECRET (culpabilitat)

En Pau es preparà per plegar. La professora s’havia passat amb els deures, tenia tantes coses per fer...!

-Ei, Pau! mira de fer les mates més d’hora, et trucaré perquè em passis els deures, avui la mare ve més d’hora i si veu que no els he fet... ja ho saps. El Pau va mirar de reüll la professora amb por, no volia que ningú sabés que ajudava l’Eduard; entre ells dos hi havia un tracte, l’Eduard sabia el seu secret i a canvi ell li deixava copiar els deures.

El camí fins a casa era curt, i a aquella hora, el sol semblava que l’acariciés i pensava en els moments passats quan la seva mare l’anava a buscar a l’escola, les xerrades i confessions del dia.

La seva vida havia canviat molt en poc temps, se sentia sol i només el consolava arribar al més aviat possible a casa seva. Va fer una parada pel camí per treure la clau de la seva motxilla. Cinc minuts més i el jardí de casa seva li alegraria el que li quedava del dia. Va obrir la porta de la reixa, que com sempre gemegà, i abans d’entrar a la casa es va abraçar al til•ler que hi havia des de feia molts anys. Va obrir la porta de la casa, un rebedor gran ben moblat i una fotografia, també gran, de la seva mare presidia aquell espai. No hi havia ningú.

En un tres i no res va tenir els deures fets; i mentre esperava l’Edu, va escriure una nota que es posà a la butxaca.

L’Edu agafà els exercicis un cop comentats i el Pau se n’anà corrents al peu del til•ler; es va ajupir i apartà una pedra molt grossa que deixà al descobert un forat i del qual va treure un petit cofre que, amb molta cura, diposità a terra i va obrir. Dins del cofre hi havia una fotografia de la seva mare i un plec de notes com la que acabava d’escriure. Totes les notes deien el mateix: “Mama, perdona’m per no haver estat al teu costat quan vas tenir l’infart. T’estimo molt, molt!! No em deixis mai”.


Microrelat escrit per participar al concurs "ARC a la radio", tema del mes: "Culpabilitat".

Comentaris

  • Ben trobat[Ofensiu]
    Naiade | 25-04-2012 | Valoració: 10

    Sembla estrany com de infants i potser no tan criatures ens culpem de coses de les que no en tenim cap motiu per fer-ho. Encara que trist, he trobat un relat molt ben escrit, que arriba al cor i et deixa un nus a la gola.
    Una forta abraçada

  • Culpabilitat infantil[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-04-2012

    El món dels infants pot arribar a estar poblat per tantes pors, desitjos o culpabilitats com el món dels adults.
    En el teu relat, a tall d'exemple, has narrat un cas extrem i dolorós, en què un noiet carrega amb el dolor després d’una pèrdua irreparable.
    M’agradaria poder consolar al Pau, que tant pateix, poder convèncer-lo de què no va ser culpa d’ell, de què la mare serà més feliç allà on sigui el seu esperit si el sap feliç... i que un dia o un altre trobarà algú amb qui compartir el seu secret, i aquest algú no s’aprofitarà d’ell, sinó que l’ajudarà en certa manera a superar-ho, perquè hi ha persones bones i compassives en mig de tanta gent cruel com de vegades sembla que ens rodeja.

    Et desitjo una BONA DIADA i t’envio una abraçada vermella,
    Unaquimera

  • Commou[Ofensiu]
    allan lee | 21-04-2012

    aquest estat en què el pobre fill es troba, sol i encara sentint-se culpable. I per ocultar aquest secret, ha de fer els deures al seu extorsionador. Un relat cruel del món dels infants.
    Moltes gràcies pel teu comentari, em fa molta il.lusió.
    Una abraçada,

    a

  • Sí, és així![Ofensiu]
    brins | 14-04-2012 | Valoració: 10

    Que dolorosos són aquests sentiments íntims de culpabilitat que tenim arrecerats...Durant la infància, quan és tan sols la innocència qui ens parla, ens en neixen molts, i la majoria són injustificats com el del teu protagonista; ell no hauria pogut evitar el final de la mare, però li dol no haver estat amb ella en l'últim moment de la seva vida.
    Ho has explicat amb molta sensibilitat i tendresa, materile, felicitats!

    Una abraçada,

    Pilar

  • el fons del teu relat corprèn maite...[Ofensiu]
    joandemataro | 12-04-2012 | Valoració: 10

    dibuixes de forma molt sensible la soledat i el sentiment de culpa del fill per aquest amor tan gran que té, també és preciós la imatge de l'abraçada a l'arbre i el cofre com a símbolització de la mare

    et felicito i t'agraeixo, com sempre, els teus comentaris

    una abraçadeta
    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: