El relat del vell mariner.

Un relat curiós i molt descriptiu. Molt interessant.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat Alternatives.
Salutacions. Joan.

ben escrita on ens expliques, es pot dir, que gairebé tota una vida. Ben ambientat i amb un bon llenguatge. per a mi però, va molt de pressa. Sembla més aviat un resum del que podria ser una novel·la d'aventures.

Gràcies per comentar els meus relats. No crec que la història de la calaixera tingui continuació. De fet he escrit la segona part perquè algú m'ho va
suggerir, canviant de registre de tal com havia escrit el primer relat, on la calaixera es sent abandonada.

...m'agrada especialment l'últim paràgraf que evoca una sensació plàcida i opulent...

No tinc costum de tornar a revisar relats ja llegits, però avui m'he equivocat, no recordava haver comentat el teu relat, catxis!
I he vist que m'esmentaves.
No m'agrada mantenir correspondència amb els autors dins dels seus relats, però faig una excepció, i és tenint en compte que dels teus últims relats publicats, aquest és el més ben escrit, i amb una intenció literària evident. Que el relat continués era una opció que no vaig plantejar que fos necessària, sols era una visió a primera lectura.

I per cert, sobre la teva salutació als senyors de relats, que trobo curta, puix per què no saludes a les senyores?, no les tens en compte? Home company!

Bé, ara sí que no cal que t'autocomentis més per respondre'm, o fes-ho en el fòrum, ja no penso tornar per aquí, i una resposta teva en el teu propi relat seria com una paraula en el buit.

Hola, Fidel Català. Hola, senyors de Relats en Català (va per tothom).

Fidel, escolta, això és un exercici literari i, com a tal, considero que és millor no continuar-lo pas. Era per fer un determinat tipus de literatura, ¿saps?

Igual canvio d'opinió però ho dubto.

Bé, que ho sàpigues.

Ens veurem per Relats. Salutacions!!

Per un microrelat tan delicat i tan mariner, tinc família a Blanes, amb vells pescadors entre els avantpassats, i trobo que has donat un aire poètic força ben trobat a l'ambientació, i està ben escrit!

Això de les onades de fum, caramba!

Ostitú!, jo que venia a criticar-te, i avui no m'has deixat.

Hi ha coses criticables, com que no sembla que s'acabi aquí, el relat, que sembla que hauria de continuar... però bé, que també pots deixar-lo on l'has matat, mirant l'horitzó, l'imagino.

Et seguiré llegint... tremola! ;-)

Típic quadre-fàctic mariner,I tòpic.Però hi ha certa musicalitat de fons, certa llum, que apaivaga un tram de vida fosc que s'enfila a la calma

Típic quadre-fàctic mariner,I tòpic.Però hi ha certa musicalitat de fons, certa llum, que apaivaga un tram de vida fosc que s'enfila a la calma

Gràcies pels vostres comentaris, Perla i Magda. Potser és una mena d'egocentrisme, però en tot cas és agradable ser comentat, ¿no creieu?

M'ha agradat molt aquest relat. Amb poques frases fas entrar en un món complex. La duresa de la pesca, del món del tràfic, la presó, i la llibertat reconquerida. Molt interessant! Felicitats i gràcies pels teus comentaris. Cordialment.

Un relat molt complet. Molt entretinguda la història d'aquest vell mariner, que té en la seva esquena la costa i els seus records.
A reveure.