El regal d’aniversari

Avui és el meu aniversari i estic absurdament nerviosa. Ja sé què em regalarà però no puc esperar més. El meu marit és director general d’una empresa de logística i treballar fins tard forma part del seu dia a dia. Entenc que els negocis siguin la seva prioritat absoluta, no puc queixar-me del nivell de vida que porto, però quan s’acosta alguna data important em neguitejo perquè sempre se n’oblida. És per això que vaig estar mirant collarets a la pàgina web d’una famosa joieria manresana, collarets molt cars, i vaig pensar que podria comprar-me’n un a la botiga online i fer-lo arribar a l’oficina a nom seu. Un home de negocis com ell no té temps a perdre en regals i d’aquesta manera evitem situacions incòmodes. Un pla rodó!
Tot i que m’ha dit que tindrà un dia de bojos, m’acostaré al migdia i li donaré una sorpresa. Dinarem junts al seu restaurant preferit i allà, sens dubte, em donarà el meu regal després d’haver brindat amb xampany francès. Però en arribar a l’oficina, la Sònia, la seva secretària, em saluda efusivament i em quedo una mica parada en veure que porta un collaret idèntic al que vaig comprar per internet. Trasbalsada per la coincidència, entro al despatx i el meu marit em saluda amb condescendència.
- Felicitats estimada! Creies que me n’havia oblidat com l’any passat, oi? Doncs no! - Obre un calaix i m’atansa un sobre amb el logotip de l’empresa. - Aquí tens el teu regal.
Se m’encongeix el cor quan en trec dues entrades per al teatre que com a molt deuen costar cinquanta euros. El miro, desencaixada, i li esbosso el somriure més difícil de la meva vida.
- T’haig de confesar que la Sònia se n’ha encarregat de tot. No sé què faria sense ella! - I mirant el rellotge afegeix: - Em sap greu però hem de marxar. Tenim un dinar amb uns clients, ja et vaig dir que avui estaria molt enfeinat. Ens veiem a la nit i ho celebrem?