el primer peto...

gracies per fer-me reviure records passats, el primer peto sempre es el mes especial, i el q sempre recordes.
M'ha agradat coneixe't! besus!

XaRoPDeTu

El primer petó el vaig tenir en un somni... i curiosament va ser igual que el primer físic, però amb millor gust, al somni no hi havia restes de fum ni d'alcohol.
Però va ser bonic i emocionant, va ser el petó més llarg que he fet en la meva vida, crec que va durar hores!!!!
No entenc aquests éssers amb testosterona que foten la llengua aquí i allà i després no es dignen a fer sobreviure el seu record.

No t'havia llegit mai, però voltant per aquí t'he descobert... :P
M'ha agradat aquesta poesia, expressa tristesa i alegria a la vegada... Són bells i vells records... Tots en un moment o altre hem passat per això... Són aquestes petites coses les que ens fan aprendre i ens ajuden a seguir amb el camí de la vida... ;)
Continuu llegint-he... :P

Petons noieta!

Gorwilya

gràcies per llegir-me... i que segueixis enganxada... wapooo el gorro taronja... je je je
com estàs?... encara tens tanta ràbia...? je je je

que et faig, crec... no et coneixia (xD) fins que he llegit un comentari teu a un poema meu: gràcies, ets molt senzilla, generosa i humil... makíssima
No has de tenir por d´escriure, ni de fer comentaris, tots som una mica inexperts, saps, no som professionals... i cadascun té el seu estil... no tinguis por del que escrius... si algú es molesta dels teus escrits, doncs què hi farem... ets lliure i ningú pot ofegar els teus pensaments, perquè quan escrius... el món és teu
ànims, Laia... wapíssima...segueix escribint i buida la ràbia l´amor, el desamor, el que sigui... ho fas molt bé... i si necessites xerrar, discutir...je je je ja saps que tens un amic: Capdelin@hotmail.com
i el relat número 9???
un ptó i una abraçada gran com un concert de rock je je je
PD. del 90... "xiquijaaaaa!"... tan jove i com li fots canya, tia!!! je je je

Noieta! Sembla que hagis descrit el meu cas! aquest estiu... em vaig liar amb un noi... i el dia següent ja no em parlava... i em tenia a no admitir i tot això... ara m'agrega quan vol i quan li dóna la gana... i s'aprofita de mi i em fa servir... però jo seguiré recordant aquell primer contacte amb un noi com una cosa especialment bonica...
gràcies per escriure.
aNNNa.

Nena,tens tota la raó. A casi totes ens passa el mateix,pro bueno, s'ha de lluitar per el que volem no? lluita i si no pots...trankila que ni han mes. ;)