El preu de l'èxit

Quan en sentir el seu nom es va aixecar de la cadira per recollir el guardó, va sentir algunes mirades que se li clavaven com ganivets esmolats. De cop, li va caure la bena dels ulls. On era la gran companyonia de la que tots en feien bandera en cada acte que es trobaven? Els fets, les cares, parlaven per si soles. Malgrat recollir el premi, lluny de sentir-se feliç se'n tornà a la cadira aclaparat per la decepció.
Després hi va haver una festa per celebrar l’esdeveniment cultural. Tothom somreia i es mostrava content. Molts feien veure que s’alegraven dels triomfs literaris que alguns companys havien assolit. S’interessaven per l’editorial que els hi havia publicat el seu llibre, es comportaven amb efusivitat i semblaven sincers. Ell, se’ls mirava de lluny i s’adonava que duien una màscara d’hipocresia. Avorrit de tot aquell circ, va decidir marxar cap a casa. Ja feia un parell d’hores que li havien lliurat el guardó. L’acompanyaven la dona i els fills. Probablement, els únics que s’havien sentit feliços de veritat pel premi que li havien atorgat.


gypsy