Cercador
El pou
Un relat de: didgeridoo- Compartir:
Escric sense saber el motiu. Ploro i crido sense que ningú m'escolti. Intento aixecar la veu però em perdo en la intenció. El meu cor no batega. El meu cor deixa anar llagrimes i dolor. Caic i intento aixecar-me. Em deixo anar per les parets d'un pou fosc fins arrivar a les seves entranyes. Poso un peu en algun lloc i amb l'impuls intento aixecar-me, però la relliscada encara és més forta. Tinc el cos ple de ferides. Em fan mal. Passen els dies. El dolor s'atura. Una petita llumeta omple el meu cos d'un extàsi creixent que m'omple d'il.lusió. Poso un peu damunt la roca. Escalo pedra per pedra. Deixo enrere la foscor. Veig la superfície i una mà i un riu i un somriure i... torno a caure. Baixo xocant inevitablament contra tot el que hi ha al meu davant. Arrenco pedra, sorra, aigua i sal. La meva ànima s'esfonsa. El meu cos també. El dolor és punyent, però ja ni el noto. El meu cos resta adolorit, brut, gastat, cansat i viu. Viu. He caigut en un parany sense sortirda. Torno a tocar fons. Tinc fred. Les parets són humides. L'aigua entra i surt per els porus de la meva pell. Sento que arriva a fregar l'os. Sento que s'escola entre els dits del meu peu i juga amb ells.
Comentaris
-
Allò que et deia al comentari anterior...[Ofensiu]Mena Guiga | 28-08-2014
http://relatsencatala.cat/relat/un-pou-tan-bonic/1045364
-
Ai, fotut pou!!!!![Ofensiu]Mena Guiga | 28-08-2014
Jo també un tinc un, de relat, amb aquest títol.
Un pou pot ser un espai pregon i obscur per a qui veu límits, per a qui es desanima i està trist i si la tristor s'alimenta la depressió ve depressa depressa.
Hi ha pous diferents, a molts contes. Són de desitjos. S'hi llença una moneda (que no sigui falsa) i qui sap què s'aconsegueix. O hi ha pous amb gripaus per a fer-los un petó i que es tornin encara més lletjos perquè fan que així siguis més maca. O hi ha pous amb falgueres precioses decorant-lo i aleshores són espais de frescor quan la vida crema. O hi ha pous dels quals amb la politja lligada a una galleda no pas de plàstic pugen aigua bona i subterrània plena d'ingredients que són un secret de dir. O hi ha el pou on el llop dolent de les set cabretes hi va caure pel pes de les pedres amb les quals la mare cabra -les mares estimen i cuiden i pateixen tant!- va farcir-lo mentre dormia substituint la prole. O hi ha el pou...
Uop! Si l'escrivim a l'inversa és un convit a fer un salt i sortir-ne!
Uop!
I no és el llop, no, és des de dins d'un mateix dir i fer 'uop'.
M'ha agradat la foto de la gata (o és gat?) davant la peixera. I el nom didgeridoo, perquè el meu fill gran el toca. I perquè tenim una gata: la Carmeta Calicona Plomallona.
Abraçada.
(o tens un altre nick o has deixat d'escriure?)
(ho entenc, són trams de la vida, tongades, necessitats. escriure és alliberador i terapèutic. I alhora un art).
Molta sort!!!!!
I la lluna sí que s'ha de mirar. Però no demanar-li mai res gros que segons una senyora que conec -que sembla una lluna plenejant- seria traïdora. La lluna vol ser admirada. A veure si no és maco, això, tractant-se d'un astre tan bell!
Mena (ara t'afegiré el del pou meu, tampoc vull semblar pesada ni arrogant, eh?) -
jo escoltava[Ofensiu]SomriureXsobreviure | 18-02-2007
oleo una versió de keith jarret. I he pensat igual que algú altre; benvingut, ja veus que escriure relaxa, oi?
Tres relats molt bonics. EM sembla que ja t'he n'he comentat algun altre.
petons.=) -
a mi pitjor[Ofensiu]Rogal Mar | 09-02-2007
jo escoltava el meu grup preferit que li van fer un CD a l'Edgar Allan Poe i la canço The Fall of the House of Usher (la caiguda de la casa Usher) i quin horror. Tha quedat molt bé.
q n'aprenguin. -
...[Ofensiu]l'home d'arena | 09-02-2007
Escoltava el piano de Bill Evans i et llegia, m'imaginava el descens i m'han vingut ganes de dir-te: Hola i benvingut! Ja veus que escriure alleuja, ho has notat, no? Per ací en som un bon grapat, que també escrivim les nostres dèries i les escampem com llençols als ulls dels altres, i ens comentem, i ens fem companyia...
Bon relat, company!
Salut i força!
