I si et regalo la lluna?

La lluna - va dir assenyalant-la amb el dit- la lluna la robaré algun dia. - I què en faràs de la lluna? - va preguntar-li ell-. La posaré dins d'una bossa, o dins d'una capsa de llapissos de colors, o la guardaré dins d'un pot de vidre, o dins d'un got ple d'aigua. O noo! millor encara! la guardaré dins del tercer calaix, aquell on guardo els meus tresors, o potser l'embolicaré amb paper de regal. Sí, això. I li posaré un llaç, un llaç verd. o un llaç blanc. I un cop embolicat te la regalaré, te l'entregaré amb les dues mans, així et semblarà que pesa molt i creuràs que et regalo un roc, un roc ben pesat. - I què en faré jo de la lluna?- La duràs dins, apendràs a sentir-la teva. Tots volem lluna algun moment en la nostra vida. Lluna minvant, lluna creixent, lluna plena... Tall de melo de lluna volem! Tots invoquem la lluna quan ens sentim sols. Hi ha qui es queda enlluernat, de nit, per la màgia del silenci i de la blancor de l'astre. Hi ha llunàtics que es perden sovint prop de la lluna. D'altres canten a la lluna. Tu necessites lluna. - Però la lluna és allà i no baixarà pas per a mi- Aquesta és la màgia de la lluna. Tant lluny, però tant d'ella per tot.