Tot el que voldria

Un relat de: didgeridoo

Ara hauria d'estar dormint. Abans però, hauria d'haver repassat i escrit aquella altra redacció. Però no puc, ni vull. Tampoc puc tancar els ulls, haig de mantenir-los desperts, vius. Han de seguir cadascuna de les paraules que sortiran de mi. Haig de seure davant l'ordinador i intentar reprimir els nervis que m'impedeixen teclejar cada un dels paràgrafs, de les frases, de les lletres. Intento calmar-me i deixar volar la imaginació. I tot em porta cap a tu. M'agradaria no haver de tancar els ulls per reviure aquella abraçada. M'agradaria no haver de somniar, cada nit, per retrobar-me amb el teu somriure. M'agradaria pintar aquest somriure a totes les llibretes del món. M'agradaria poder escriure quatre paraules amb sentit i dir-te que té, per a tu, de mi, que són teves. M'agradaria demanar-te una estona més. M'agradaria sentir altre cop la dolça melodia. M'agradaria deixar de veure plorar els acords. I tu.. tu ets dalt de l'escenari brillant i fent brillar a tots els altres. I jo sóc a baix cantant per enèsima vegada, repetint la lletra d'aquell "puc ser jo". I jo ni brillo, sóc foscor. M'agradaria no haver d'esperar tant. M'agradaria deixar de reprimir-me, cridar ben fort, dir que vull viure i que em deixin fer-ho. Voldria poder saltar ben amunt i dir que he pogut tocar el cel amb les mans. Voldria escriure de tot i no avergonyir-me de res. Voldria viatjar pel món, fer amics, conèixer gent i deixar que em reconeguin. Voldria passar desapercebuda, fer-me invisible, desaparèixer. Nedar, volar, saltar i cantar. Amagar-me al veure el sol sortir i fer-me veure sota la pluja. Voldria saber tocar tots els instruments possibles d'una orquestra i tocar només el meu preferit. Voldria fer un esport diferent cada dia. Voldria viure les mil i una nits, la ventafocs i l'aneguet lleig. Voldria fer mil coses al matí i no fer res per la tarda. Voldria somniar desperta. Voldria escriure centenars de caràcters a l'ordinador i borrar-los al moment. Voldria conèixer els secrets més ben guardats del planeta i oblidar-los a l'instant. Voldria saber el perquè de la humanitat i desconèixer que dos per dos són quatre. Voldria regalar-te la lluna. Voldria anar i tornar i sobretot tornar.. a tu.




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de didgeridoo

didgeridoo

5 Relats

8 Comentaris

6278 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99