El pont

Un relat de: dacar

No volia estar a casa, així que em vaig vestir amb l'únic que tenia net, els pantalons negres i la camisa de quadres.Vaig estar passejant tot sol pel voltant de l'estany sense destí fix, mirant distret tot el que hi havia al voltant. Hi havia mares joves assegudes amb els cotxets dels nens al costat, jubilats... Aquell moment bucòlic el van interrompre els plors d'un nen que assenyalava una pilota que havia caigut a l'aigua i que el vent s'enduia ràpidament, i que era portat de la mà de la seva mare. Darrera els arbres passava una furgoneta d'un cridaner color blau-elèctric. "Deu ser una troupe d'animadors", vaig pensar. L'estany estava completament llis i reflexava els arbres de les vores. Vaig anar cap al pont que el creua, i encara no hi havia arribat quan vaig veure un home que em va mirar i se'n va anar apressadament per l'altre extrem del pont. Un cop allà, em vaig quedar recolzat a la barana de fusta, mirant l'aigua. La calma d'aquell estany se m'encomenava, sentia la brisa a la cara, la tebior del sol. Vaig aixecar la vista i la vaig mirar al meu voltant. Estava sol al pont. Vaig mirar a la riba de la meva dreta, per on havia vingut, i veia les mares joves, els cotxets, els jubilats.

Seguia mirant l'aigua, perdut en els meus pensaments, quan un soroll em va fer mirar a la riba esquerra. Xof. Un pilota havia caigut a l'aigua. El seu minúscul amo mirava la seva mare sense dir res mentre ella el renyava a crits. El nen era el mateix d'abans. "Ja és mala sort", vaig pensar. Llavors se'n van anar, la mare arrossegant el nen d'una mà i el nen plorant, assenyalant la pilota que s'allunyava de la vora. Em vaig posar a pensar com s'ho haurien fet per recuperar la pilota. Vaig fixar-me en la distribució dels arbres al llarg de la vora dreta: cada tres arbres estaven separats per un fanal. Llavors vaig mirar cap a l'altre costat, i em va sorprendre que seguissin la mateixa distribució. En aquell moment vaig veure passar la furgoneta blau-elèctric que havia vist una estona abans. Em començava a estranyar, alhora que m'adonava que a les dues ribes hi havia els mateixos bancs, ocupats per unes mares amb cotxets idèntiques a les de l'altra riba. I els mateixos jubilats. Vaig començar a mirar a esquerra i dreta i com més m'hi fixava, més m'adonava que les dues ribes eren idèntiques. Em vaig posar dret, inquiet. Mirar a un costat era veure el reflex exacte del que hi havia a l'altre. "No pot ser". Però allà estava, veient des del pont coses que havien passat, només uns minuts abans, en un paisatge simètric.

Em vaig fregar els ulls, esperant que la realitat que coneixia tornés a ser allà quan els obrís. Però no va ser així. El joc de reflexos seguia, i quan vaig veure aparèixer un home amb una camisa de quadres i uns pantalons negres que venia cap al pont, vaig decidir tornar ràpidament sobre les meves passes i sense mirar enrera.

Comentaris

  • Mira per on...[Ofensiu]
    franz appa | 25-02-2008

    Acabo de comentar un relat sobre espills i les paradoxes, amb les mans que dubuixen una mà. Aquesta exploració teva va resultar un debut magistral a RC. Fantàstic en tots els sentits del mot.
    Demostres aquí la teva capacitat analítica sempre sorprenent, fresca, juganera i... reflexiva (i no en sentit de mer reflex, sinó en la de capbussar-se en els inquietants límits de la teva ment... inquieta).
    Una abraçada,
    franz

  • És com estar mirant dins un llac[Ofensiu]
    martaplanet | 27-05-2006 | Valoració: 7

    M'ha agradat molt la manera de com explica l'entorn on és. El que passa.
    Encara que quan ho acabes de llegir et deixa una especie d'aura misteriosa

  • Mirada retrospectiva[Ofensiu]
    El_Critic | 23-01-2005 | Valoració: 8

    Hola dacar

    Que difícil és trobar literatura fantàstica! No, no és difícil trobar gent que posa "fantàstica" en quant al gènere, ni relats que són fantàstics de bons (aquests, més que difícils de trobar, són poc probables). Vull dir literatura fantàstica, amb totes les seves lletres. I em reafirma en la bona impressió que em causa la teva relatografia, el fet que tens altres gèneres, com l'humor a "El jardí", que em diuen que estem només a la punta de l'iceberg. Molts dels contes que he llegit fan la sensació que podrien extendre's, trobar més motius per ser continuats i més causes per fer-los allargar. L'encant de "Les fades", infantil com la mirada de la nena, la perturbació "D'evasions" (sí, és perturbador, però no perturbat!), la mala baba de "El forat de cuc"... Bé, que pel que he vist de la web, i em sembla haver vist molt, ets el rei del fantàstic, encara que crec que podries explotar més la vessant humorística negre, o fer un relat dramàtic doncs el teu estil és força bo com per adaptar-se a qualsevol cosa. I posats a demanar, sembles tenir imaginació per donar i vendre, què tal un relat fantàstic d'allò més inversemblant? Segur que te'n sortiries. Potser, com a recomanació final, et diria que quan hagis acabat d'escriure un text, el repassessis unes quantes vegades i veuries que el suc que et pots treure és molt més que el que tens fins aleshores.

    La valoració global del que he vist teu en aquesta web és d'un notable alt, és a dir, un 8. Ets original, no només pel que contes, sinó per com ho fas.

  • Aquest també m'ha agradat[Ofensiu]
    Joanjo Aguar Matoses | 27-06-2004 | Valoració: 8

    M'agrada molt l'estil de dacar i les coses que conta. Molt bo.

  • Molt bona situació[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 20-06-2004 | Valoració: 9


    Has aconseguit descriure una situació molt bona, perfectament visual.

    Et felicito, dacar!!

  • Ho provaré[Ofensiu]
    dacar | 12-06-2004

    Moltes gràcies pel suggeriment. I pel comentari, és clar. Està bé això de proposar bandes sonores pels relats. Recullo la teva proposta.

  • PARANOIA[Ofensiu]
    platon | 27-04-2004 | Valoració: 8

    Molt enginyós, la situació produeix una mena d'angoixa, per cert molt aconseguida, en la que no voldria trobarme mai. En definitiva, m'agradat força

  • Recursivitat?[Ofensiu]
    boliboli | 12-02-2004 | Valoració: 10

    Ei, bona idea. Que és això, ¿un relat recursiu? Segur que en dacar deu ser informàtic per pensar un relat com aquest... M'ha agradat molt. Sort que els de relatsencatala l'han destacat per que sinó no l'hagués vist.

  • Enginyós[Ofensiu]
    Tanit | 07-02-2004 | Valoració: 8

    És molt enginyiós! M'agrada com guies el lector: anem resseguint totes les linies del text de cap a peus i amb una gran expectació.

  • Molt bo[Ofensiu]
    NinGran | 05-02-2004 | Valoració: 9

    Hola Dacar, m'encanta l'estil dels teus dos relats. Són com aquells dibuixos fets amb retolador negre sobre fons blanc, senzills, però que destaquen exactament el que cal destacar. Enhorabona.

Valoració mitja: 8.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de dacar

dacar

41 Relats

178 Comentaris

90360 Lectures

Valoració de l'autor: 8.91

Biografia:
Virgo, del setanta-dos.

c.boladeres@gmail.com, pel que considereu oportú.