Somnis Tricentenaris / Poesia de Montse Farrés Ubach / El passat galopa

Un relat de: concurs somnis tricentenaris
El passat galopa



El passat, galopa
endut pel mateix aire, les mateixes onades,
fins ara, camí del present
i ni les nits constel·lades, ni el mar revolt,
altera la geometria del nostre temps.
Avança veles al vent,
envers un somni no creat,
cercant rere l’ombra.
Davant de marges sords,
sorteja esculls inamovibles
envers el mot arraulit i a voltes desitjat.
Una esperança ancestral
s’aferra a les nostres espatlles,
malalts de claror diàfana,
llibertat que esbategues,
àngel de solitud que ascendeixes
de l’horitzó més nocturn
entre crits d’ocell i ones perennes.
I ens tornem vent d’espera, hostes de fum,
dins els indemnes fulls de notícies a tothora adverses.


Montse Farrés Ubach

Comentaris

  • Impressionant![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-08-2014 | Valoració: 10

    Un poema apassionant, apassionat, amb el pas del temps sentit com a protagonista. Temps inevitable i sentiment, també inevitable. Una barreja meravellosa que omple de sentit aquest poema. Una abraçada.

    Aleix