Somnis Tricentenaris / Poema de Liudmila Liutsko / El somni

Un relat de: concurs somnis tricentenaris
El somni


Nemo me impune lacessit
(Ningú no em provoca impunement, lema d’Escocia)



El 2014 és l’època dels canvis.
Les lluites geopolítiques estan per tot arreu:
a l’Israel i a la Ucraïna mireu.
Dins Catalunya, semblant a l’Escòcia
molta gent somia de la independència.

El 2014 és l’època de la crisi.
I les empreses moren i la gent també.
I la cultura? Sembla no és digne
o no està de moda tenir la filologia catalana a la UB.
Què és pitjor la crisi econòmica, política o de cultura?

Vaig adormir i despertar-me en el passat.
Que passa, per aquí, a Barcelona?
És el soroll de guerra o m’he equivocat?
No. Era l’any 1714...
Ho vaig veure en el periòdic estripat.

Era el dia d’11 de setembre quan el Gran Somni
de la lluita catalana ja s’havia acabat.
El Felip V tanca les universitats, “els orígens de maldat”...
Volia dir-los: “300 anys després la gent tindrà el mateix somni
i creurà fort que aviat sigui la realitat.”


Liudmila Liutsko Pavlechko

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: