Somnis Tricentenaris / Poesia d'Antònia Torrelles i Forcada / RESSÒ DEL 1714LLIBERTAT

LLIBERTAT


Et cercava, estimada,
pels entrebancs, camins de vida incerta,
vers aquells cims nevats, encara purs,
vers aquell núvol gris que plora sang
als mocadors nacrats de llum de lluna.
I per trobar-te anava al cor dels somnis
de la infantesa; allí, hi eres la reina
de les barques del món de vida plena.

Et cercava, estimada,
com els hereus de guerres mal perdudes,
descalça de l’honor, la parla muda,
ferit l’amor d’ esperes impossibles
i la raó del tot emmascarada..

Et cercava. estimada
per mars antics d’avantpassats, germana,
fins als sorrals d’enyor de nostra Ítaca.

I ran teu, Llibertat, tan estimada,
alçant la torxa encesa als cors dels nàufrags
del vil combat i, al cel, oberts els braços,
t’he vist, avui, d’espines coronada...


Antònia Torrelles i Forcada