Somnis Tricentenaris / Poesia de Maria Faustina Barceló Martorell / Barcelona

Un relat de: concurs somnis tricentenaris
BARCELONA

No puc reprimir la pena i dolor
que dins el cor em fa la gran tragèdia
que obrà la Guerra de Successió
i col·locà el poble dins la misèria.

Dos bàndols fan, Àustries i Borbons,
endinsats en gran lluita acarnissada
un onze de setembre, derrotada
perdent les seves institucions.

Instaurat el Decret de Nova Planta
que subtilment la llengua castellana
com a nova llengua obligada, implanta
rebuig i menyspreu de la catalana.

Minva de llibertat i opressió
del borbó Felip V, la victòria,
l’inici de la reivindicació
que tendrà un etern lloc a la memòria.

De les llibertats i els furs despullada
i ara d’insolidària tractada
la diada ens recorda que cal fer via
haurem de guanyar la sobirania.



Maria Faustina Barceló Martorell

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: