El pas del temps

que, tot i modificat per l'energia renovada de l'etapa estival, no deixa de seguir el seu curs, impertèrrit i valent...

"...
i sento com el temps
m'amenaça cruel
que mai més tornarà.

És veritat, el temps passat ja mai més no el podràs recuperar, peò no són del tot certs aquests altres versos...

"...
Per molt que ho intento,
per més gran que sigui l'esforç,
sempre estic a la mateixa cruilla
i un cop més, caminant en cercles,
el temps tornarà a començar,
més hores que es malgastaran".

Mai no s'està al mateix lloc, encara que a tu et sembli que la vida es mou en cercles invariables... Si de debò ho intentem i ens hi esforcem, les coses canvien, el món canvia, les persones ens fem diferents, i amb nosaltres, totes les circumstàncies que es mouen al nostre voltant.

Només et cal.... intentar-ho! esforçar-t'hi!

Una abraçada, Anònim.... veig que el to dels teus poemes no ha près un camí gaire diferent des que et vaig llegir abans de l'estiu.

Fins aviat!