El pare viciat

Un relat de: Ullsblaus1

Jo era molt petit quan el meu pare va començar a jugar. Ja m'enteneu a fer apostes, a jugar amb màquines escurabutxaques i tota mena de coses que es fan al casino. El pare sempre m'explicava històries per la nit perquè m'adormís i al final sempre m'acabava dient que el joc era el millor que li havia passat a la vida. Ell no sabia el que es deia, per a mi que era un addicte i que no se li podien arrancar els ulls del maleït joc. En canvi la "mama", com li deia jo, em deia que el joc era molt dolent i que mai el provés, si no volia acabar com el pare.

Comentaris

  • Felicitats![Ofensiu]
    deòmises | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    d.

  • Un vici i una mirada[Ofensiu]
    Unaquimera | 07-10-2008

    Continuo llegint la teva prosa i trobo avui aquest relat breu d'estil autobiogràfic, ja que és narrat en primera persona i tracta sobre la pròpia vida de qui "parla".

    La primera frase la trobo molt encertada com a plantejament, ja que amb poques paraules presentes el tema, situes al narrador en una època anterior a l'actual, introdueixes eficaçment la situació-problema i assenyales el seu protagonista.

    Després, al mig del nus m'ha cridat l'atenció una frase curiosa: "no se li podien arrancar els ulls del maleït joc".
    En llegir-la, he pensat que el més habitual és fixar-se en les mans de qui juga, ja que és la part del cos que més belluga en aquells moments; però en parlar d'aquesta manera dels ulls, tu has focalitzat l'escena sobre la mirada fixa, hipnotitzada, del jugador: ben fet!

    De les tres parts bàsiques d'una història, em falta la tercera: el desenllaç. Deixes a la lectora amb ganes de saber... Només que hi hagués una frase com "I no ho vaig provar" o "Però vaig provar-ho" i poca cosa més, ho hauries rematat per complet!

    Bé, no m'allargo més...
    T'envio ara mateix una abraçada enjogassada,
    Unaquimera

  • M'ha fet esgarrifar....[Ofensiu]
    MarBlava | 18-06-2008 | Valoració: 10

    aquest relat amb un tema tan dur i vist per uns ulls de nen.

    Per desgracia aquesta realitat, tal com tu l'expliques existeix i és motiu de la desgràcia i el trencament de moltes famílies.

    Tens una visió molt clara de la realitat de la vida, malgrat ser encara molt jove, i ens la saps transmetre molt bé.

    Segueix endavant, escribint tot el que sentis per dintre, quie jo continuaré llegint-ho amb molt de gust.

    Un petonet,
    MarBlava

  • Cada vegada millor![Ofensiu]
    JOANPG | 17-06-2008 | Valoració: 10

    Imaginació no t'en manca, ullsblaus 1.
    L'ofici s'apren amb els anys i fins i tot autors consagrats, confessan que n'aprenen cada dia una mica més.
    Aixó has de fer tu. Escriure i acceptar les mancances normals que tots tenim i que, aquí en relatsencatala, els que s'estiman l'escriptura de veritat, intentan crítiques constructives per ajudar-se mutuament en aquest dificil art.
    Jo ho faig i no m'atreveixo a criticar ja que he d'aprendre molt dels que en saben més.
    T'encoratjo a segui escribint i , sense por, publicar-ho entre amics.

    Per la teva edat i per la meva m'atreveixo a fer-te un petó de simpatia al front.

    JOANPG.

l´Autor

Ullsblaus1

53 Relats

603 Comentaris

82278 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Vaig nèixer a Barcelona, l'any 1995. Tinc catorze anys.

M'agrada molt escriure relats, quan els escric desconnecto de tot. Sembla que estigui aïllat jo i els relats sols, i ningú més.


Espero que us agradin molt els meus relats