Cercador
EL MIRACLE DE GAZA
Un relat de: Antonio Mora Vergés Moshe Dayan, havia nascut com David Bar, al kibutz, Sde Boker, al desert del Néguev, on havien anat els seus pares desprès de ser alliberats del camp de Treblinka on arribaven a darreries del mes de març de 1943, desprès d’haver format part del Judenrat de Varsòvia, liderat per Marek Lichtenbaum, que malgrat haver col·laborat amb els alemanys, moria el 23 de abril de 1943 a Varsòvia.
La crida feta pel govern de Benjamín Netanyahu, l’agafava amb quasi 30 anys, i com excel·lia en crueltat - filmava els assassinats d’infants, nadons i dones que duia a terme – va ascendir ràpidament fins a sotstinent.
Tenia grans esperances en que l’operació d’extermini dels palestins a Gaza, li permetria fer carrera a l’exercit.
A darreries del mes de novembre de 2023 però, mentre amb la seva unitat tirotejaven una escola de Nacions Unides, va sentir una veu, Moshe Dayan, Moshe Dayan , perquè em persegueixes ?.
La seva manca de formació acadèmica, havia estat la causa de que no es produís el seu ascens a la categoria d’oficial, i li preguntava a un dels homes de la seva unitat, que podien ser aquelles veus, i qui volien.
Ell no en sabia gaire res de la religió jueva, i per descomptat menys encara, de la cristiana, i quan li explicaven que amb aquelles mateixes paraules Déu havia fet caure del cavall a Saule de Tars (més conegut com a Sant Pau), no va donar crèdit al que li deien, i va continuar, si això és possible, la seva tasca destructiva amb més insistència.![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibb_DuvgA9RsoXjaQ8ChxzR7reFPzobk9-pZSjgEXBVWM4WqafQvdMfs6qbV-iW3gxHZIPVge5rfOSm5wMv9HUFbjUe0mfy5E5zXZFG_dMppoB3CTiEyufWoJEP9lnR2gSAQLm5GVXp2rFq5OYsjdc2YZ1Z_tfnvsM2E-omB1cIkZbR6llwtAobemEVO4/s320/mossad_50ed64f9-a95c-48ce-897d-f9987a5386ed.jpg)
A les primeries de desembre a la seva unitat se li va encomanar la “ neteja” d’un dels camps de refugiats, i just abans de donar l’ordre de començar a disparar a sang freda, contra nadons, infants i dones, va caure sobtadament a terra, i va perdre la visió, els seus homes el recollien, i es retiraven del lloc – fora d’ell, ningú considerava moralment acceptable aquell genocidi -. Els metges no van trobar cap causa física que expliques primer la caiguda, i desprès la pèrdua de visió.
Moshe Dayan/ David Bar però, malgrat haver perdut la visió, va tenir una revelació, havia participat en un genocidi, que de totes, totes, calia aturar. El van enviar a un Hospital de Tel Aviv. Allà, va coincidir amb altres " veterans” que com ell, teníem remordiments de consciència. I, sense ser-ne gaire conscient, va acabar expressant aquell malestar en una entrevista a la Televisió Belga.
La resposta “ oficial” va ser ràpida i contundent, li donaven l’alta mèdica, el degradaven , l’expulsaven de l’exercit, i desfeien la seva unitat, els integrants de qual, s’integraven – separadament – en altres unitats militars. Això, curiosament va permetre expandir aquell sentiment d’estar participant en un genocidi per arreu.
Com escrivíem suara; en la seva follia Benjamin Netanyahu, ha sacrificat – i sacrificarà – tantes vides com calgui – menys la seva -, i posa en risc, no tants sols als palestins de Gaza, sinó clarament a la Comunitat Internacional, que s’ha posicionat, a favor i en contra. Pocs dies abans de Nadal, Benjamín «Bibi» Netanyahu ( Tel Aviv, 21 d’octubre de 1949 ) moria víctima d’unes estranyes “ febres “, i el nou govern intentava desenvolupar un pla per refer Gaza.
La crida feta pel govern de Benjamín Netanyahu, l’agafava amb quasi 30 anys, i com excel·lia en crueltat - filmava els assassinats d’infants, nadons i dones que duia a terme – va ascendir ràpidament fins a sotstinent.
Tenia grans esperances en que l’operació d’extermini dels palestins a Gaza, li permetria fer carrera a l’exercit.
A darreries del mes de novembre de 2023 però, mentre amb la seva unitat tirotejaven una escola de Nacions Unides, va sentir una veu, Moshe Dayan, Moshe Dayan , perquè em persegueixes ?.
La seva manca de formació acadèmica, havia estat la causa de que no es produís el seu ascens a la categoria d’oficial, i li preguntava a un dels homes de la seva unitat, que podien ser aquelles veus, i qui volien.
Ell no en sabia gaire res de la religió jueva, i per descomptat menys encara, de la cristiana, i quan li explicaven que amb aquelles mateixes paraules Déu havia fet caure del cavall a Saule de Tars (més conegut com a Sant Pau), no va donar crèdit al que li deien, i va continuar, si això és possible, la seva tasca destructiva amb més insistència.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibb_DuvgA9RsoXjaQ8ChxzR7reFPzobk9-pZSjgEXBVWM4WqafQvdMfs6qbV-iW3gxHZIPVge5rfOSm5wMv9HUFbjUe0mfy5E5zXZFG_dMppoB3CTiEyufWoJEP9lnR2gSAQLm5GVXp2rFq5OYsjdc2YZ1Z_tfnvsM2E-omB1cIkZbR6llwtAobemEVO4/s320/mossad_50ed64f9-a95c-48ce-897d-f9987a5386ed.jpg)
A les primeries de desembre a la seva unitat se li va encomanar la “ neteja” d’un dels camps de refugiats, i just abans de donar l’ordre de començar a disparar a sang freda, contra nadons, infants i dones, va caure sobtadament a terra, i va perdre la visió, els seus homes el recollien, i es retiraven del lloc – fora d’ell, ningú considerava moralment acceptable aquell genocidi -. Els metges no van trobar cap causa física que expliques primer la caiguda, i desprès la pèrdua de visió.
Moshe Dayan/ David Bar però, malgrat haver perdut la visió, va tenir una revelació, havia participat en un genocidi, que de totes, totes, calia aturar. El van enviar a un Hospital de Tel Aviv. Allà, va coincidir amb altres " veterans” que com ell, teníem remordiments de consciència. I, sense ser-ne gaire conscient, va acabar expressant aquell malestar en una entrevista a la Televisió Belga.
La resposta “ oficial” va ser ràpida i contundent, li donaven l’alta mèdica, el degradaven , l’expulsaven de l’exercit, i desfeien la seva unitat, els integrants de qual, s’integraven – separadament – en altres unitats militars. Això, curiosament va permetre expandir aquell sentiment d’estar participant en un genocidi per arreu.
Com escrivíem suara; en la seva follia Benjamin Netanyahu, ha sacrificat – i sacrificarà – tantes vides com calgui – menys la seva -, i posa en risc, no tants sols als palestins de Gaza, sinó clarament a la Comunitat Internacional, que s’ha posicionat, a favor i en contra. Pocs dies abans de Nadal, Benjamín «Bibi» Netanyahu ( Tel Aviv, 21 d’octubre de 1949 ) moria víctima d’unes estranyes “ febres “, i el nou govern intentava desenvolupar un pla per refer Gaza.
Comentaris
-
Un miracle[Ofensiu]Prou bé | 04-12-2023
Seria com un miracle per celebrar el final del relat. Un relat complex en la seva factura, però que aclareix oltes coses siguin reals O ficció
Amb total cordialitat -
Una matança atroç. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 28-11-2023 | Valoració: 10
Un relat molt ben detallat on descrius tota la guerra que hi ha a Gaza i Israel.
Té molt de mèrit tot el seu contingut, que passarà a la història.
Enhorabona, Antonio Mora.
Cordialment.
Perla de vellut
-
la mala sang[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 26-11-2023 | Valoració: 10
Renoi, quina gran barreja de realitat i ficció! Tot és molt bèstia, molt fastigós, però potser pot explicar la realitat d’aquest poble israelià tant venjatiu. Una forta abraçada.
Aleix
l´Autor
![Foto de perfil de Antonio Mora Vergés Foto de perfil de Antonio Mora Vergés](/imatges_autors/81299.jpg?rnd=994023806)
6931 Relats
1205 Comentaris
5521072 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SANTA MARTA A LA RIERA DE SANT JOAN. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.
- QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA DE LA CASA DE FRANCESC BURÉS REGORDOSA?. BARCELONA
- TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME
- LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.
- HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL
- IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS
- IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA A SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA
- ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.