Cercador
EL MIRACLE DE GAZA
Un relat de: Antonio Mora Vergés Moshe Dayan, havia nascut com David Bar, al kibutz, Sde Boker, al desert del Néguev, on havien anat els seus pares desprès de ser alliberats del camp de Treblinka on arribaven a darreries del mes de març de 1943, desprès d’haver format part del Judenrat de Varsòvia, liderat per Marek Lichtenbaum, que malgrat haver col·laborat amb els alemanys, moria el 23 de abril de 1943 a Varsòvia.
La crida feta pel govern de Benjamín Netanyahu, l’agafava amb quasi 30 anys, i com excel·lia en crueltat - filmava els assassinats d’infants, nadons i dones que duia a terme – va ascendir ràpidament fins a sotstinent.
Tenia grans esperances en que l’operació d’extermini dels palestins a Gaza, li permetria fer carrera a l’exercit.
A darreries del mes de novembre de 2023 però, mentre amb la seva unitat tirotejaven una escola de Nacions Unides, va sentir una veu, Moshe Dayan, Moshe Dayan , perquè em persegueixes ?.
La seva manca de formació acadèmica, havia estat la causa de que no es produís el seu ascens a la categoria d’oficial, i li preguntava a un dels homes de la seva unitat, que podien ser aquelles veus, i qui volien.
Ell no en sabia gaire res de la religió jueva, i per descomptat menys encara, de la cristiana, i quan li explicaven que amb aquelles mateixes paraules Déu havia fet caure del cavall a Saule de Tars (més conegut com a Sant Pau), no va donar crèdit al que li deien, i va continuar, si això és possible, la seva tasca destructiva amb més insistència.
A les primeries de desembre a la seva unitat se li va encomanar la “ neteja” d’un dels camps de refugiats, i just abans de donar l’ordre de començar a disparar a sang freda, contra nadons, infants i dones, va caure sobtadament a terra, i va perdre la visió, els seus homes el recollien, i es retiraven del lloc – fora d’ell, ningú considerava moralment acceptable aquell genocidi -. Els metges no van trobar cap causa física que expliques primer la caiguda, i desprès la pèrdua de visió.
Moshe Dayan/ David Bar però, malgrat haver perdut la visió, va tenir una revelació, havia participat en un genocidi, que de totes, totes, calia aturar. El van enviar a un Hospital de Tel Aviv. Allà, va coincidir amb altres " veterans” que com ell, teníem remordiments de consciència. I, sense ser-ne gaire conscient, va acabar expressant aquell malestar en una entrevista a la Televisió Belga.
La resposta “ oficial” va ser ràpida i contundent, li donaven l’alta mèdica, el degradaven , l’expulsaven de l’exercit, i desfeien la seva unitat, els integrants de qual, s’integraven – separadament – en altres unitats militars. Això, curiosament va permetre expandir aquell sentiment d’estar participant en un genocidi per arreu.
Com escrivíem suara; en la seva follia Benjamin Netanyahu, ha sacrificat – i sacrificarà – tantes vides com calgui – menys la seva -, i posa en risc, no tants sols als palestins de Gaza, sinó clarament a la Comunitat Internacional, que s’ha posicionat, a favor i en contra. Pocs dies abans de Nadal, Benjamín «Bibi» Netanyahu ( Tel Aviv, 21 d’octubre de 1949 ) moria víctima d’unes estranyes “ febres “, i el nou govern intentava desenvolupar un pla per refer Gaza.
La crida feta pel govern de Benjamín Netanyahu, l’agafava amb quasi 30 anys, i com excel·lia en crueltat - filmava els assassinats d’infants, nadons i dones que duia a terme – va ascendir ràpidament fins a sotstinent.
Tenia grans esperances en que l’operació d’extermini dels palestins a Gaza, li permetria fer carrera a l’exercit.
A darreries del mes de novembre de 2023 però, mentre amb la seva unitat tirotejaven una escola de Nacions Unides, va sentir una veu, Moshe Dayan, Moshe Dayan , perquè em persegueixes ?.
La seva manca de formació acadèmica, havia estat la causa de que no es produís el seu ascens a la categoria d’oficial, i li preguntava a un dels homes de la seva unitat, que podien ser aquelles veus, i qui volien.
Ell no en sabia gaire res de la religió jueva, i per descomptat menys encara, de la cristiana, i quan li explicaven que amb aquelles mateixes paraules Déu havia fet caure del cavall a Saule de Tars (més conegut com a Sant Pau), no va donar crèdit al que li deien, i va continuar, si això és possible, la seva tasca destructiva amb més insistència.
A les primeries de desembre a la seva unitat se li va encomanar la “ neteja” d’un dels camps de refugiats, i just abans de donar l’ordre de començar a disparar a sang freda, contra nadons, infants i dones, va caure sobtadament a terra, i va perdre la visió, els seus homes el recollien, i es retiraven del lloc – fora d’ell, ningú considerava moralment acceptable aquell genocidi -. Els metges no van trobar cap causa física que expliques primer la caiguda, i desprès la pèrdua de visió.
Moshe Dayan/ David Bar però, malgrat haver perdut la visió, va tenir una revelació, havia participat en un genocidi, que de totes, totes, calia aturar. El van enviar a un Hospital de Tel Aviv. Allà, va coincidir amb altres " veterans” que com ell, teníem remordiments de consciència. I, sense ser-ne gaire conscient, va acabar expressant aquell malestar en una entrevista a la Televisió Belga.
La resposta “ oficial” va ser ràpida i contundent, li donaven l’alta mèdica, el degradaven , l’expulsaven de l’exercit, i desfeien la seva unitat, els integrants de qual, s’integraven – separadament – en altres unitats militars. Això, curiosament va permetre expandir aquell sentiment d’estar participant en un genocidi per arreu.
Com escrivíem suara; en la seva follia Benjamin Netanyahu, ha sacrificat – i sacrificarà – tantes vides com calgui – menys la seva -, i posa en risc, no tants sols als palestins de Gaza, sinó clarament a la Comunitat Internacional, que s’ha posicionat, a favor i en contra. Pocs dies abans de Nadal, Benjamín «Bibi» Netanyahu ( Tel Aviv, 21 d’octubre de 1949 ) moria víctima d’unes estranyes “ febres “, i el nou govern intentava desenvolupar un pla per refer Gaza.
Comentaris
-
Un miracle[Ofensiu]Prou bé | 04-12-2023
Seria com un miracle per celebrar el final del relat. Un relat complex en la seva factura, però que aclareix oltes coses siguin reals O ficció
Amb total cordialitat -
Una matança atroç. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 28-11-2023 | Valoració: 10
Un relat molt ben detallat on descrius tota la guerra que hi ha a Gaza i Israel.
Té molt de mèrit tot el seu contingut, que passarà a la història.
Enhorabona, Antonio Mora.
Cordialment.
Perla de vellut
-
la mala sang[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 26-11-2023 | Valoració: 10
Renoi, quina gran barreja de realitat i ficció! Tot és molt bèstia, molt fastigós, però potser pot explicar la realitat d’aquest poble israelià tant venjatiu. Una forta abraçada.
Aleix
l´Autor
6916 Relats
1201 Comentaris
5446856 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME