Cercador
El meu últim relat
Un relat de: Jimmyjazz- Compartir:
Potser m'equivoco, però la decisió està presa.
No hi ha vides extres, ni últims cartutxus,
ni banderes blanques, ni rendicions, ni armisticis,
no hi haurà més pau que la que em dongui
el silenci i el marbre.
Marxo rient, cridant i cantant,
sabent que he fracasat,
però sabent també que he sigut lliure
i no hi ha res més gran que la llibertat.
Marxo a enlloc, portant el que estimo amb mi,
i pel camí aniré deixant molles de mi
per tal que trobeu el meu camí,
a mi ja no em trobareu,
només a les meves lletres i als meus buits,
als meus somnis.
De vegades he somiat amb la realitat
i quasi l'he pogut atenyer amb les mans,
però m'he tallat i em desagnaré.
Marxo.
Salut i revolució.
Comentaris
-
Potser[Ofensiu]ginebre | 28-12-2006
he arribat tard a conèxer-te les lletres. Però per si t'arriba al lloc on siguis, doncs que estic impressionada. Has escrit amb molta força, coses viscudes, si mes no ho sembla. No et desanimis. Segueix escrivint, però cuida't! I les teves lletres també poden parlar amb força quan et vagi millor!! Les espero!
-
mmm, ...[Ofensiu]OhCapità | 15-11-2006
Els teus relats són molt reivindicatius, amb la força de la joventut, encara no malmesa pel pas del temps, ... teniu una manera d'escriure amb força i sense embuts, ... tot i que si em deixeu apuntar-vos que teniu alguna errada ortogràfica, a saber: cartutxos (amb o al final), doni (i no dongui), fracassat (dues esses), atènyer (amb accent gràfic a la e) i dessagnaré (amb dues esses)
El què més m'ha agradat ha estat el ritme, ... crec que el marqueu força bé, utilitzant les pauses adequades, ...
una salutació,
OhCapità.
