el meu nom hagués estat Alícia

El meu nom hagués estat Alícia. Hagués tingut una melena llarga i fosca. Els ulls negres, el nas perfecte i un preciós somriure.
Probablement seria puta. Si, puta. M'agradarien els homes madurs, rics, presumits, avariciosos i infidels.
els diners els faria anar per tenir una casa a la platja, en un penyasegat. El meu esportiu morat i un preciós pastor alemà al jardí. Viuria sola, és clar, i mai, mai, portaria a un client a casa.
Aniria al llit amb aquells homes per fer-los-hi mal. Per fer-los sentir humiliats i sotmesos.
Cobraria una gran quantitat de diners per sentir-me superior a ells, per dominar-los, per ser la seva duenya.
No tindria cap relació sentimental, perquè no podria estimar ningú. No pariria cap fill, i mai diria " T'estimo".
Si em digués Alícia, seria una dona dolenta, una bruixa, una harpia. El meu somriure camelaria a tot aquell a qui m'interesés, sempre seria un somriure fals i embaucador.
Si em digués Alícia, sería la dona més rica del món, i la més desgraciada.
Però em dic Pere. Soc un maleït mecànic d'avions. Guanyo molta pasta, que inverteixo en la meva ex-dona i en els meus ex-fills. Ells ho son tot per a mi. El meu somni convertit en malson; els meus estalvis convertits en ruina...
Em dic Pere i soc l'home més estúpid que ha parit una dona.
Ah, per cert, us he de presentar la meva dona.