EL MEU DESTÍ

Un relat de: Materile


EL MEU DESTÍ

Tot ha canviat.

Recordo, com si fos ara, la vegada que sense voler em vas trepitjar i et vas intentar separar de mi. De seguida em vaig sentir atret per tu i vaig tenir el pressentiment que mai més me n’apartaria, i que si ho feia, alguna cosa de mi quedaria incrustada en tu per sempre més.

La teva pell era la més bonica que mai m’havia trepitjat, era com les ones del mar, la seva olor..., fins i tot el seu color m’excitava, i jo m’amagava tot resseguint els plecs de la pell. Però de seguida em vas descobrir i em vas maltractar i rascar perquè... només era un pobre xiclet.


Materile

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-05-2016 | Valoració: 10

    Molt bonic. Gràcies per valorar els meus

  • Preciós[Ofensiu]
    Josoc | 08-05-2015

    Ets capaç de dotar d'ànima un xiclet!

  • Sorpresa[Ofensiu]
    Edgar | 20-03-2015

    Ets capaç de crear un clima del qual despertes amb una sorpresa inimaginable.

  • Del rosa al gris [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 16-03-2015 | Valoració: 10

    Un final ben dramàtic per un amor tan tendra.

    Una forta abraçada.

    Pinya de rosa

  • Xiclet amb ànima[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-03-2015 | Valoració: 10

    Òndia, un xiclet amb ànima i sentiment! M'encanten els relats amb protagonistes especials que tenen una visió tan emotiva de la vida. Realment, la vida d'un xiclet ha de ser molt dura! Una forta abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: