El meu cor a deixa't d'estimar

Quan arribes al meu punt no saps si seguir o tirar-ho tot per un sisè pis. I penses en tot el que tenies i ten adones que ja no et queda res de res, que tota la fortuna las malgastat en jocs que no venien al cas i ara, estàs tan arruïnat com sol.
Jo estic arruïnada, a la butxaca del meu cor no li queden diners però dec molt. Dec sentiments que jo mai vaig saber com encaixar-los i ara, pensa'n en tot el que tenia i com ho vaig desaprofitar, davant de la malenconia, sabria com estalviar, sabria com encaixar les situacions que un dia em van passar.
Faria un any, un any de passió i sentiments, un bon any. Però ara ja no em queda res, tan sols afrontar el demà amb una mirada baixa una llàgrima cristal·lina, transparent, invisible a la galta... recordar tardes boxes sota un edredó, mirar per la finestra com el primer cop, sentir que tens algú darrera dient-te que ets la millor, la més bonica del món. Mentides bones per reanimar a un cor vell dins d'un cos tan jove.
I si no m'han surto? I si mai més tornaré a sentir allò que sentia fa uns dies ? i si mai trobaré una persona que em tracti com ell ? I si em morís demà...no seria lo més bo i bonic del món? Morí el dia que, fa un any, vas començar a viure...
I si les pors desapareixen saltaré, i si el meu cor ho necessita, ho faré, i si mai més tornaré a estimar o si mai més em tornaran a estimar com ho vaig i ho van fer...llavors moriré. Vull morí ara per no oblidar el que es sentia quan m'estimaven de debò, vull mori ara, que encara es recent i que si tanco els ulls puc sentir aquella escalfor que semblava felicitat, semblava el cel.
Però ara torno a la realitat i em trobo en un pou sense sortides. Les he malgastat totes en falses il·lusions i la única que estava oberta del tot la vaig tancar i la clau es va perdre. Per un forat veig com aquell temps que abans era meu ara es d'una altre .
Noies boxes amb els cabells enrevessats m'ataquen i criden quan senten un mínim soroll. S'hem emporten a la foscor i m'esgarrapen, no veig res. Intento escapar i un no se que il·lumina les cares d'aquelles noies... sóc jo! Una noia boja amb els ulls blancs ja morta per un amor desaprofitat. I això s'ha de acabar, he de acabar amb tota aquesta escòria que m'està fen perdre el seny. M'arrancaré el cor i ja no estimaré mai més, no sé estimar, i mai ho sabré. Sense compassió per mi ni per ningú. El meu cor ha deixa't d'existir, el meu cor ha deixa't de sonar, el meu cor ja no sap estimar.