El mesurador de busques de rellotge

No podia apartar la mirada del canell esquerra d'aquella noia, jo feia quinze anys que treballava de mesurador de busques de rellotge i, sense cap mena de dubte, aquell rellotge de pulsera no estava dins dels estàndards acceptats per l'Institut Internacional de Dimensions Cronomètriques. Era molt estrany, ho reconec, la marca Swatch sempre s'havia destacat per una especial cura en la manufactura dels seus productes i mai, que jo sabés, havia transgredit cap de les normes del IIDC. Però quinze vocacionals anys de dedicació i devoció a la meva professió no podien fallar pas, n'estava convençut. I no es tractava d'una petita irregularitat o un defecte superficial amb la que es pogués fer la vista grossa, m'havia trobat sovint, per exemple, aparells on els números que assenyalen les hores no estaven situats de forma perfectament equidistant, o d'altres vegades en que l'esfera no era una circumferència perfecta i estava lleugerament ovalada. Però el cas que tenia davant dels meus era massa greu. La maneta horària d'aquell artefacte era descaradament més llarga que la minutera.
Era un fet absolutament insòlit. Allò desafiava una de les regles mestres on es recolzava tot el coneixement sobre dimensions cronomètriques, tothom amb dos dits de fron ho sap: "l'agulla curta marca les hores i l'agulla llarga marca els minuts", així de senzill, però alhora així d'imprescindible. Per molt increïble que sembles en aquell maleït rellotge les busques estaven del tot capgirades, la petita feia de minutera i la gran de maneta horària.
Vaig reflexionar uns instants, no podia aventurar-me a fer una acusació sense fonaments, la infracció era suficientment greu. A més els meus anys de formació m'havien ensenyat a seguir un rigorós mètode científic i la meva experiència em recomanava malfiar-me d'una primera impressió. Així que vaig respirar profundament i amb calma vaig decidir observar meticulosament aquell swatch durant una llarga estona.
La segona observació va ser encara més reveladora, efectivament la longitud de l'agulla de les hores era força major que la de la maneta dels minuts, però no n'hi havia prou amb això, no! Si no que en un desafiament de l'ordre establert encara més impúdic la maneta horària avançava en cercles a un ritme ostensiblement més ràpid que el de la seva germana petita. Allò era un comportament del tot immoral per un rellotge, el moviment de la minutera gairebé no es podia detectar, talment com si la seva funció fos assenyalar les hores i no els minuts, mentre que la busca de les hores no es conformava en ser descaradament més llarga que l'altra si no que, amb tot el cinisme que era capaç, infringint tots els límits de velocitat reglamentats per les autoritats legals, es dedicava, totalment contra natura, a marcar els minuts.
A aquella hora del dia, jo em trobava fora del meu horari laboral, de manera que no estava obligat a intervenir professionalment en aquella situació. Però jo no m'havia fet mesurador de busques de rellotge només per treballar unes hores i guanyar-me un sou (un sou prou competitiu en el mercat, mal m'està dir-ho), jo havia escollit el meu ofici per vocació, estimava la meva feina i n'estava orgullós. Així que apartant la mirada del canell d'aquella jove, vaig mirar-la directament als ulls i li vaig preguntar:
- Senyoreta, tindria algun inconvenient en dir-me d'on ha tret aquest rellotge.
- Me'l va regalar el meu promès, per què li interessa?
- No voldria disgustar-la, però li he de confessar que aquest rellotge no és legal.
- Què diu ara! Ja sabia jo que no em podia fiar d'aquell poca solta. I això em pot portar problemes?
- No pateixi, sóc un mesurador de busques de rellotge molt comprensiu, li vindria de gust anar a sopar un dia d'aquests?