El MERAVELLÓS MÓN POC CONEGUT I APRECIAT DE LES MANUALITATS

Dedicat a l'Esther, una amiga que ho ha posat en pràctica i va tirant endavant!

Sóc al balcó de casa meva, mirant distretament el carrer, ja quasi em disposo a entrar al menjador quan la meva mirada topa amb la finestra de la Núria, ja il•luminada. El dia s’ha escurçat i la llum del carrer no li és suficient per anar fent les seves manualitats.

És una noia molt treballadora. Sempre la veus amb petits retalls de roba a les mans, donant diferents formes a dissenys imaginats per ella mateixa. Aixeca el cap i al veure que l’estic mirant, em saluda i em fa senyal de comiat: decideix baixar la persiana i quedar en més intimitat.

Jo també decideixo entrar. Passo al menjador, tanco la porta del balcó i baixo la persiana. Faig com la Núria, prefereixo quedar també en l’ intimitat, un cop encesa la llum.

Segueixo pensant en ella i en la seva feina. La conec bé ja que tenim amistat i més d’una vegada he estat a casa seva, això sí, procurant no entretenir-la: el seu temps és or!

Sento la veu de la mare que em crida,

-Roser, ja has anat a comprar el paquet de folis que et falten per poder imprimir el treball que has de presentar?

-No mare, responc amb poca decisió, ara hi aniré.

-No triguis gaire, es va fent fosc i comença a fresquejar, apart de que et veuràs obligada a quedar-te fins tard a la nit, si vols acabar la feina i poder-ho presentar tot demà al matí.

-Cert, ara mateix hi vaig!

Agafo diners, les claus i el mòbil i me’n vaig cap a la llibreria amb desgana.

Travesso el carrer i quan passo per davant de casa la Núria, decideixo picar el timbre i entrar un momentet, si no li es inconvenient.

Em rep contenta i després de saludar-nos i parlar un momentet, m’ensenya tot el reguitzell de mostretes que està preparant cara les festes de Nadal. Em quedo sorpresa al veure fins on arriba la seva imaginació!

Va posant les cosetes damunt la seva taula de treball. Hi pots trobar de tot i si hi trobes a faltar alguna cosa concreta que t’interessi, no cal amoïnar-se, ella ho farà al teu gust i apart ho afegirà al gran sortit de manualitats que no para d’inventar-se.

Em criden l’atenció les bossetes d’olor petitones i desconegudes per mi fins llavors. Em diu que l’any anterior les havia fet d’una mida més gran però que en aquest nou mostrari, prefereix que serveixin com a clauers i per això tenen aquell format.

A partir d’aquí, m’ensenya agulles de pit de feltre, cosides de moltes maneres diferents i decorades en concordança, se les veu informals i molt originals, crec que en compraré alguna.

En veig unes altres, de dissenys més acurats, en color negre i plenes de brillantets, que són una passada, vesteixen moltíssim, és qüestió de pensar, em venen tots els regalets de Nadal i té coses precioses. El meu capital és limitat però la Nuria, apart de treballar molt bé, fa uns preus veritablement sorprenents.

He vist samarretes decorades a ma, partint de dibuixos de tot tipus i pintades finament amb pinzell. Fins i tot, alguna bossa de ma de disseny original, molt complerta i ben acabada per dins, feta amb roba setinada i decorada amb flors, amb papallones, amb el que sigui, colorejats en tonalitats molt vives o delicades, segons el motiu, es fantàstic!

La Núria somriu, com sempre, apart de treballadora és molt simpàtica i em diu que no tot es fet d’ella. En aquest moment té molta feina i l’ajuda la seva mare, ella no dóna l’abast per tot. Està passant un bona temporada d’encàrrecs i la seva butxaca comença a sonar una mica, per això la seva mare li aporta el seu ajut.

Veig que també va ampliant diversos models de coses infantils: bossetes decorades amb aplicats per portar el berenar, motxilles, bossetes pels llapis i d’altres, així com també bossetes per maquillatge, bossetes de diverses formes, per complement de les bosses de ma de les senyores, molt pràctiques a l’hora de portar coses útils però no necessariament visibles, etc. He perdut el compte de tot el que hi arriba a haver estès.

M’acomiado pensant que es va fent tard i me’n vaig cap a la porta, tot i que li dic que ja quedarem perquè he de fer molts detallets a amics i familiars i no tinc gaire capital.

La Núria m’assegura que em podrà ajudar a complir amb tots els compromisos per poc preu, però que sobretot li demani amb temps. La seva feina cada cop és més coneguda al barri i el boca a boca fa que molta gent en parli i se li acumulin les comandes. Ella és molt complidora i el seu primer manament és no fallar a ningú.

Surto al carrer i vaig a buscar el meu paquet de folis. Sense ni adonar-me’n, hi vaig amb un altre ànim, l’energia que desprèn aquella noia, es encomanadissa. Miraré d’arribar a casa de seguida i així que hagi sopat, començaré la llista de les persones a les que vull fer regal. Si li dono aviat, encara podré escollir al meu gust. Fet això, procuraré complir amb els deures de l’ Institut!



Gemma Matas