El llibre del sol

Un relat de: pseudo

Quan les arrugues del teu rostre comencen a pesar i necessités d'un bastó per a caminar, creus que ja ho has vist tot.. Si més no res et sembla completament nou... Pot ser però que jo estigui equivocat, o que encara no m'hagi arribat aquesta edat...

Corria l'any 2005, jo tenia una vida aborrida... Era un home jubilat i solitari, que passava mig dia voltant per la petita rambla de la meva minsa ciutat. Caminava de manera monòtona, recórrer el mateix camí a la mateixa hora durant 15 anys acaba per trencar la màgia d'aquell passeig que cada dia se'm feia més llarg...

Als meus setanta-dos anys però, encara no ho havia vist tot. Era un vint-i-tres d'abril. Quan era jove desitjava amb ànsia que arribés aquesta diada assenyalada. Ara tan sols em servia per recordar amb amargor el meu estat de solitut, encara que m'estirava un somriure per cadascuna de les meves companyes...

Perdoneu, ja ho fa la edat això que m'envagi a explicar altres històries... Remprenc la història...Vaig anar a voltar ben aviat, la massa de gentada que s'acumularia més tard seria la perdició per a un avi com jo...

Entre dracs, espases i roses de tots colors podia veure un munt de llibres. Quins companys de viatge.. Quins records de la meva vida de poeta... però com us deia abans, creia que tot ja estava escrit... Així va ser com rodejat d'antics afanys la meva enterbolida mirada va topar un llibre blanc que portava escrit CAT. Sense donar gaire importància a la presentació vaig començar a fullejar-lo amb despreci, quines bestieses es disposaven a dir ara de la meva terra?

Dues-centes cinquanta-sis planes no són gaires per a parlar de la meva estimada pàtria!
Però no... no parlava de res d'això el llibre.. Vaig tornar a mirar la portada.. I al moment ja estava preguntant a la botiguera per aquella joia que feia aflorar els meu jove esperit.

Màgia enforma de lletres. Cinquanta mòns diferents en dues-centes cinquanta-sis planes.. Allò prometia! I sense dubtar-ho ni un moment, vaig tancar la meva diada de sant Jordi anant cap a casa.

Com a l'afamat que li presenten un plat de sopa desprès d'anys sense menjar, vaig engolir aquell llibre... Repetia els relats una vegada rera l'altre.

El sol tornava a sortir, la monotònia es trencava amb aquella nova alegria. Començaria a compartir les meves porugues lletres amb aquella gent. Segurament cap relat meu estaria mai en cap llibre... Però aquesta seria la manera d'agraïr el que havien fet per mi.


Comentaris

  • "Era un vint-i-tres d'abril"[Ofensiu]
    Jofre | 25-03-2006

    El primer paràgraf és un ham, en forma de reflexió excel·lent, però que no et puc respondre ni de bon tros!

    La solitud, el menyspreu i l'avorriment són conceptes complicats i amb matisos que en algun altre relat podries ampliar.

    Tot un món el dia de Sant Jordi! Una diada perfecta per deixar de banda la monotonia i agrair amb un bell poema, una rosa i un relat, que l'amor vers una noia no té edat.

    Catalunya 1714-2006

  • Eis xiket!![Ofensiu]
    Gorwilya | 06-04-2005 | Valoració: 9

    Com que em sobrava una mica de temps he entrat per aquí a llegir el teu relat. No està tan malament com dius!! A mi m'ha agradat l'argument, és bonic. Un jubilat que reviu la seva juventut a través del llibre de relats en català. Molt bona idea! És el primer relat que llegeixo sobre el tema... :P

    Et deixo el meu vot!

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

  • M'ha encantat...[Ofensiu]
    annah | 06-04-2005 | Valoració: 9

    i m'ha emocionat!
    La veritat és que ja tinc moltíssimes ganes de llegir aquest llibre... ha de ser fantàstic!!!

    Em fa molt il·lusió. Com la que demostres en el teu relat! Està molt i molt bé!

    Felicitats!
    Una abraçada...

    Anna

Valoració mitja: 9.25

l´Autor

Foto de perfil de pseudo

pseudo

48 Relats

256 Comentaris

81267 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
Vaig néixer el 22-10-1984 a Barcelona, tot i que des dels 4 anys visc a Girona.

Doctor en tecnologia.

Al setembre del 2006, vaig tenir la sort de publicar el meu primer llibre: 'Primeres Poesies', amb l'editorial Emboscall, algunes de les quals es poden trobar en aquesta plana (Ulls d'infant per sant Jordi, Mirada en Flama, Sonets XIX i IX, Flor de Tardor). El llibre es pot trobar a les principals llibreries gironines i en algunes de Barcelona, també mitjançant les webs totllibres ,
Llibreria Ona
i
Casa del Libro


Al setembre de 2007, he vist publicat el meu segon llibre, també amb l'editorial Emboscall, sota el títol Escrivint entre deliris el qual conté alguns relats que podeu trobar en aquest web, encara que els hi ha calgut una bona repassada.

Torno a voltar per aquestes planes després d'una temporada d'abstinència...


Per qualsevol dubte: albert.trias@gmail.com