El Lledoner que em remenava els calçotets

El meu lledoner
no és meu,
viu al carrer

mira tranquil
amants que em diuen:
“no tens cortines?”,
al paradís,
el lledoner
dels ulls veïns
ens amaga les vergonyes

al grat del vent
l'arbre es despulla
tot cau:
primer petó,
sopars,
plans,
desenganys
i dubtes
- Quantes tardors han de passar fins la propera primavera? -

el meu lledoner
entra pel balcó
i surt per la cuina,
em remena els calçotets de nen
i els discs d'Eddie Cochran
amb una branca
més robusta,
més llampant,
on cada hivern
invisibles
hi veig més fulles