El Lledoner que em remenava els calçotets

Un relat de: El Nou Rei del Rocanrol
El meu lledoner
no és meu,
viu al carrer

mira tranquil
amants que em diuen:
“no tens cortines?”,
al paradís,
el lledoner
dels ulls veïns
ens amaga les vergonyes

al grat del vent
l'arbre es despulla
tot cau:
primer petó,
sopars,
plans,
desenganys
i dubtes
- Quantes tardors han de passar fins la propera primavera? -

el meu lledoner
entra pel balcó
i surt per la cuina,
em remena els calçotets de nen
i els discs d'Eddie Cochran
amb una branca
més robusta,
més llampant,
on cada hivern
invisibles
hi veig més fulles

Comentaris

  • Quantes tardors han de passar![Ofensiu]
    allan lee | 08-11-2011

    fins la propera primavera!

    M'ha agradat molt! La frescura, la nostàlgia, els discos remenats...i el lledoner sempre viu, renovat a cada estació. Salutacions cordials

    a

  • Tan nostàlgic com a mi m'agrada[Ofensiu]
    bloodymaruja | 07-11-2011 | Valoració: 10

    M'encanta el revival, la nostàlgia que despren i el llarg que es fa el temps quan ets petit. Tot això em diu el teu poema. I es tan gràfic!! m'agraden els poemes amb paraules entenedores. El mon es massa complicat com per ,a sobre no entendre els poemes.
    Felicitats, Nou Rei

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: