El llac de la ment

Un relat de: joanalvol

Llac on aflueixen les aigües de la pensa,
la consciència i el sentiment.
Amb vents calmats, plàcides ondegen
al flux i reflux de l'harmònic vaivé.

Vents eixits de la profunda ombra,
malcarats, desordenats, freds, humits,
regiren les aigües i neguen
la bonesa de l'energia fluent.

La ment en repòs, aquietada,
en les aigües manses el Jo es contempla
ell mateix. Emergeixen imatges
actives vibrant de joia i els elements
positius omplen el llac d'amor i escalf
que es dipositen en tot el periple de la riba
aflorant la intuïció i l'enteniment.

Branques de malesa, a vegades, estronquen
les deus de les aigües pures i netes
fent sorgir les bombolles dels errors
que esclaten i cerclen aigües i ribes:
la gran sequera esdevé en el llac de la ment.

Comentaris

  • Magnífica i molt encertada metàfora![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 08-07-2008 | Valoració: 10

    Hola Joan! Llegir-te sempre és un ple, i a aquest poema només li falta la música! Sobretot pel que fa a les dues primeres estrofes: realment marquen el comàs de les ones i el fet que la síl·laba tònica sigui l'última de cadascuna de les estrofes és molt encertat, en aquest cas!

    Unes síl·labes que, d'altra banda, esbossen rimes puntuals i ben marcades (sobretot de paraules amb la terminació "-ment").

    En qualsevol cas, tanmateix, el més rellevant com ja et deia de bon començament és el sentit del poema, el missatge que conté. Descrius un llac i el medi que l'envolta, unes aigües que no són altres que les de la pròpia ment, amb la immensitat que conté o que implica. I ho il·lustres descrivint o enumerant en què consisteixen aquestes aigües:

    "[...] Emergeixen imatges
    actives vibrant de joia i els elements
    positius omplen el llac d'amor i escalf
    que es dipositen en tot el periple de la riba
    aflorant la intuïció i l'enteniment.

    Branques de malesa, a vegades, estronquen
    les deus de les aigües pures i netes
    fent sorgir les bombolles dels errors
    que esclaten i cerclen aigües i ribes:
    la gran sequera esdevé en el llac de la ment"

    Un bon poema i molt il·lustratiu del que és o hauria de ser la nostra ment!

    Una abraçada ben forta i moltes gràcies per tots els teus comentaris, Joan!!!

    V.

  • Noryndea | 23-06-2008 | Valoració: 9

    Simplement no tinc paraules.., paralelismes perfectament trobats i descrits!

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: