EL JOC DELS DISBARATS

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Recordes, oi, haver-hi jugat?
Aquest senyor d’aquí em pregunta...
i aquella senyora d’allà em respon...
I les rialles esclaten amb la ximpleria.

Hi penso sovint, sobretot darrerament,
al veure tertúlies, debats i entrevistes
quan en resposta a moltes interpel·lacions
el demanat respon el que li passa pels collons.

Bé perquè no sap, no vol o no l’interessa,
i acaba per imposar-se un diàleg de sords
on m’imagino la rotllana de nens i nenes
i les preguntes amb respostes absurdes.
Perquè qui contesta la qüestió no ha escoltat.

El cas és que no ho veig sols en estranys.
En les meves converses amb amics i companys
o en algunes sentides en cafès furtivament,
veig les mateixes o semblants estratègies.

És com si res no escoltéssim talment.
Sols busquem reafirmar el que creiem
sense atendre a raons ni arguments
perquè no volem obrir la porta al dubte.

No sé jo... Però em fa tant de tuf a religió...
Es carrega contra l’infidel amb l’espassa alta
i es passen pel forro respecte i moderació.

Sense miraments, sense remordiments,
per exterminar la demoníaca heretgia,
en la santa creuada ens embarquem.

Sincerament! Vull tornar a jugar
en la rotllana riallera d’infants
i de nou escoltar disbarats
però que mai no són mentida.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

149 Relats

250 Comentaris

102304 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com