Cercador


Llista categories

El futur que ens espera

Un relat de: Miquel Bohigas Costabella

L'OMBRA BLAVA
De sobte, una ombra blava es va projectar, enorme, a la façana de l'edifici del museu.

La nena espantada, va intentar arrapar-se als pantalons del seu pare. Però el seu pare ja no hi era. A terra només hi havia els seus pantalons rebregats.

Mentrestant, l'ombra blava anava avançant lentament, i es tornava cada vegada més gran. De l'esglai, fins i tot les estàtues de la portalada del museu s'havien quedat de pedra.

Llavors la nena, espaordida, va arreplegar els pantalons del seu pare i va cridar amb totes les seves forces: FI.



UN CONTE PER A NENS
L'home no sabia que regalar-li a la seva filleta. Acabava de fer nou anys i les nines i les joguines no li agradaven gens. Les destroçava totes. Per això, quan va passar per davant de la llibreria, i va llegir aquell títol, va pensar que potser seria un bon regal. La nena sempre s'havia interessat pel tema dels animals, i més especialment per les mones. Quan es va morir en Floquet de Neu va quedar molt afectada. Sí, estava segur que aquest llibre li agradaria.



NOVETATS LITERÀRIES
Acaba de sortir la primera edició d'un llibre que, amb el temps, esdevindrà sens dubte un clàssic de les lletres catalanes: La Psicologia de les mones. El llibre és un tractat exhaustiu sobre el comportament dels líders de la nova societat contemporània, amb les seves mancances i els seus excessos, les seves dèries i els seus somnis. Escrit per un autor desconegut amb un llenguatge planer i molt amè, estem segurs que serà el llibre de capçalera dels nostres futurs dirigents durant moltes generacions.



EPÍLEG
Sota la tremolosa llum d'una espelma, una jove relataire, amb el seu teclejar fàcil i compulsiu, havia acabat el seu darrer relat. La protagonista, una nena d'instints criminals que havia acabat de llençar el cadàver del seu pare al contenidor de davant del museu.

Comentaris

Afegir comentari
  • FE D'ERRATES[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 13-01-2005

    Ja sabia jo que l'experiment perdria per algun forat.

    On diu "nines rotets i cagarrines o llibres" ha de dir "nines QUE FAN rotets, cagarrines o llibres"...

    Salut de nou!

  • Tens una bona publicista, en l'Alícia![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 13-01-2005

    Mercès per aquest relat que d'alguna manera ens mostra les "possibles" conseqüències no meditades amb suficiència en iniciar-se la tenebrosa, fosca, gutural i sagnant crònica biogràfica d'un individu de moment innominat (si té nom, l'he oblidat) que sembla ser que consisteixen (les dites conseqüències) en un trencament medul·lar dels esquemes fonamentals que regeixen l'estructura social que d'antuvi s'ha prolongat fins als nostres dies amb notoris defensors i detractors nodrits tanmateix tots ells per aquesta mare a vegades massa protectora i a vegades massa poc diligent dita societat o més extensament societat de consum, que instiga a comprar contínuament coses tan directament nocives per la salut com nines rotets i cagarrines o llibres que sentencien a mort, com és el cas, al progenitor de la flamant protagonista d'aquest relat curiós i no exempt de certa sorpresa final (com puja, aquesta canalla!) intitulat encertadament "El futur que ens espera" en atenció, com s'ha dit en línies precedents, al relat La Psicologia de les Mones que començà a editar-se (ja veus tu quines coses!) en una pàgina web dita www.relatsencatala.com.

    Serà un cas de responsabilitat civil subsidiària?

    Comunico que acabo de batre el meu rècord personal: la frase més llarga que mai he escrit! No em superen, tanmateix, il·lustríssims magistrats i magistrades de no menys il·lustríssimes Audiències Provincials que són capaços de dictar il·lustres sentències amb fonaments de dret que arriben a 6, 7 i més pàgines sense un sol punt i seguit (descarteu d'entrada els punts i apart). Afortunadament, reparteixen força comes. Encara que mai no acabes de saber on caram peta el verb.

    Bé, seriosament, merci per la dedicatòria, perdona l'esbafada (m'ha encantat batre el meu rècord personal) i vaig a llegir-me el teu últim relat que crec que el trobaré força interessant ;-)

    Salut, Miquel!!!!

    Vicenç

  • Inquietant[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 13-01-2005 | Valoració: 9

    Ostres tu! Molt inquietant, el relat... el que fa la nena amb el seu pare... sembla més terrible que el nostre personatge per ser una nena...vull dir que el nostre sociòpata va començar més tard! i sobre tot pensar que és pot fer amb un llibre... nomès amb un llibre. Terrible! I això que el Bush diuen que no sap llegir... Donem gràcies al cel!

    Gràcies per aquest relat per lapart que hem toca! És genial. Un petó molt fort!

  • Inquietant[Ofensiu]
    Bosom | 31-12-2004

    Bon començament, fàcil per enganxar-nos a la lectura. Per cert, sóc una dona i Bosom és un del pocs cognoms que queden vigents d'arrel càtara (com mol bé has dit, dels Bons Homs, en llenguadocià). Familia originària de Guils de Cerdanya, la que queda. ;-)

  • Molt bé![Ofensiu]
    Linkinpark | 31-12-2004 | Valoració: 9

    La primera lectua l'he feta jo, felicita'm. Molt bonic, tot, i força intrigant!

l´Autor

Foto de perfil de Miquel Bohigas Costabella

Miquel Bohigas Costabella

92 Relats

336 Comentaris

193393 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Afegir a preferits
Biografia:
Sóc qui sóc i quan vull, faig el què puc i el què no vull, no ho faig, si puc. A mitjans del 2004, quan vaig descobrir RC, em vaig posar a escriure i, durant uns anys, hi vaig ser força habitual. Després em vaig ficar al món de la fotografia i, darrerament al del teatre, on participo amb el grup IncreiXendo.

La meva pàgina web: miquelbohigas.com També penjo fotos a flickr.

Per si t'interessa, visc a la Vall de Llémena.

Els meus Relataires:


Envia'm un e-mail, si et sembla
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >