El color de la revolta

una abraçada, un bes, una cançó... i un color... el color de la revolta... de quin color? un color vermell, de sang coagulada de segles passats?... un color negre, d´ànimes covardes que sempre ja estan bé com sempre han estat? ... un color blanc, de gent que crida i canta i no saben el per què?... de color verd, marihuana endins trepitjant móns irreals que no tenen cap sortida?... potser el color... és el color càlid de la veu, de la mirada, del bes, de la cançó... el color incolor de l´amor a una terra que escalfa motors de revolta! posem-hi a més i més una estrella de cinc puntes... capa´d´eclipsar el sol invasor!!!
wapíssim poema, breu, intens, suau de paraules, fort en insinuacions i en contingut amb versos que no moren (com els meus, pobrets) en cada línia, sinó que s´enllacen uns amb els altres, formant un pinya, una revolta poètica dins la poesia!!!
és clar que ENCARA et llegeixo i ho faré sempre... no pensis que t´oblido... seria un mal fill si abandonés la MARTE POESIA!!!
petons i abraçades, XIVI... ens veurem vora el bar on parlarem i crearem versos esmolats com armes de revolta!!!!