EL CÒCTEL

Un relat de: Materile

RECEPTA CÒCTEL

El Bloody Mary (còctel) es prepara amb un got mesclador, posant-hi 1/10 part de suc de llimona, 3/10 parts de vodka, 6/10 parts de suc de tomàquet, unes gotetes de salsa Perrins, Tabasco, sal i pebre (al gust). Se serveix amb got tumbler i es decora amb un tall de llimona.
Hi ha qui hi posa el seu toc personal.



--Mara!, Nita! Què feu, que no us sento...

Feia estona que no se sentien les seves veus i vaig decidir fer una escapada cap al menjador, només per animar-los una mica mentre acabava de fer el soufflé que ja tenia al forn. Calculava que encara em quedaven uns 20 minuts de cuina. Estava nerviosa, era la primer vegada que em decidia a fer provatures amb receptes noves: totes ben complicades.

Vaig entrar al menjador i de poc que no caic a terra: Déu meu! Què feia la meva família d’aquella manera...? Els meus cunyats estaven asseguts al voltant de la taula i amb el cap a sobre... Les meves germanes eren al sofà, repenjades l’una contra l’altra, sense forces. En aquell moment vaig pensar que s’havien desmaiat, o... No entenia res:

--Mara, Nita!, què passa?, Met, Tià!, contesteu, digueu alguna cosa...! Estava aterrida. Només faltava aquella complicació i el soufflé al forn, Déu meu! Vaig pensar que tot havia de ser una broma, una broma de molt mal gust. Els vaig sacsejar, però res.

Havien arribat més d’hora que altres vegades; com que ho sabia, els havia preparat un còctel, que a última hora la meva germana Nita va decidir canviar per un Bloody Mary.
Em va demanar els ingredients i els vaig deixar sobre la tauleta auxiliar de la cuina i, mentrestant, jo, preparava un pica-pica. La Nita té molta pràctica amb aquestes coses. Quan ha de preparar un dinar o un sopar per a molta gent, no en fa escarafalls. Està acostumada a fer-ho.Tenen un apartament i una colla d’amics que tot ho celebren.

El temps passava i no reaccionaven malgrat els meus insistents sacsejos; ja no sabia què fer.

Vaig decidir trucar al 061, i al cap de mitja hora ja eren a casa. Quin espectacle! Em van fer moltes preguntes i van omplir un formulari que acreditava la trucada i la visita amb el seu possible diagnòstic.

Per sort, davant de la meva sorpresa, em van dir que no semblava res important; deduïren que segurament havien pres alguna cosa per dormir. Però no, no podia ser.
Els vaig ensenyar el còctel que havien begut: sobre la taula hi havia encara les quatre copes. Em van preguntar de què estava fet. Els vaig conduir cap a la cuina i van poder veure els ingredients que hi havia posat la meva germana. Sant Déu!!!! Sobre la tauleta de la cuina hi havia l’ampolleta del somnífer que prenia quan no podia dormir. Em van dir que aviat els passaria l’efecte, que els deixés dormir.

Vaig tornar a la cuina a controlar el forn perquè no es cremés el pollastre que s’estava escalfant. I, el soufflé, el meu primer soufflé...! Què hi podia fer?

Va passar el temps, era molt tard, els vaig cridar, però res, no contestaven; vaig anar al menjador, encara dormien. Els vaig contemplar una bona estona fins que decidí que els faria companyia, com? prenent una mica d’aquell còctel tan “tranquil•lizant”. Seria la manera de despertar-nos tots alhora i no posar-me nerviosa.

La situació era còmica: havien vingut a sopar o a dormir?

Ah!, el sopar es va fer a les quatre de la matinada. Ens ho vam prendre amb humor, això sí: endormiscats.

Materile











Comentaris

  • Ensurt imprevist[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-05-2011

    Aquest relat fantàstic, tot provocant un somriure final, ens deixa força clara una cosa important: per molt que s’hagi planificat quelcom, sempre que intervenen les persones hi ha lloc per a l’inesperat, per a les sorpreses.
    L’exemple que ofereix la narració és el d’un imprevist en forma de confusió que té conseqüències fins a tal punt de què una reunió convencional pot acabar en malson, o almenys en ensurt.

    El text comença oferint una recepta, la de la beguda que dóna títol al relat. És aquesta una proposta concreta, mesurada, equilibrada i de resultat previsible.
    Però la mà de l’home ( en sentit genèric, ja que aquest cas és la de la germana de la protagonista ) pot alterar-ho tot... i llavors, tots els meticulosos preparatius no serveixen de gaire, davant el canvi de circumstàncies!

    El missatge de l’anècdota relatada és doble : a més del que ja he comentat, també queda patent en les línies finals que la capacitat d’adaptar-se a les noves situacions ajuda en gran part a resoldre-les, així com el bon humor i la bona companyia.
    És una molt bona actitud, a tenir en compte : Prenc bona nota d’ella!

    T’envio una abraçada adaptable,
    Unaquimera

  • Magnífic sentit de l'humor.[Ofensiu]
    Josoc | 28-03-2011

    Poca gent s'ho sebria prendre tan bé com els teus personatges!

  • gràcies a tu maria teresa[Ofensiu]
    joandemataro | 05-12-2010

    ara no paris d'escriure eh!!
    fins aviat

  • molt original i[Ofensiu]
    joandemataro | 04-12-2010 | Valoració: 10

    divertida història
    me n'alegro molt de tornar-te a llegir, vinga ara agafa carrerilla i no paris.que ho fas molt bé
    una abraçadota mataronina...
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: