Cercador
El cim d'un abisme
Un relat de: gypsy- Compartir:
El plor es va assecar en uns ulls
prenyats de cel i de desitjos
entortolligats al cim d'un abisme
obscur en la nit mes callada.
Seguint la petjada del misteri
d'allò que mai no va ésser
va descobrir atònita el dolor
il·limitat d'una pèrdua blana,
arrelada a un somni adormit:
les mans buides d'un amor
castigat a un oblit fúnebre,
que encara delata una llàgrima
clavada dins un record dissipat.
gypsy
Comentaris
-
Contrapunts[Ofensiu]franz appa | 03-09-2009
Vertiginós poema, estranyament esquiu en la seva brevetat densa, atapeïda de contrapunts que fan vibrar el poema amb una tensió elegant però acerada, entre extrems i oposats que van dels records al "misteri d'allò que mai no va ésser". El dolor, sovint, és un misteri més en el dur equilibri entre els que ens pesa haver viscut i el que ens pesa no haver viscut.
Una abraçada,
franz -
el plor[Ofensiu]jaumesb | 03-09-2009 | Valoració: 10
mou la vida
felicitats per la construcció
és senzillament perfecte
i en puc fer la meva pròpia lectura
l´Autor
377 Relats
2797 Comentaris
451158 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Salvador Espriu