Cercador
El borratxo
Un relat de: jordiclusella- Compartir:
Perdut, absolutament perdut davant d'una barra de bar enllustrada de vessades. Borratxo de dones i fracassos. Borratxo també d'alcohol: de mort en vasos de vidre. Mira el cambrer de barba negra, amb la cara fosca i foradada (com si hagués passat la verola durant tots els anys de la infància), i un llacet mal conjugat, i li diu:
- No, no. No vull beure més, però beuré. El més fort altre vegada. Ara tu faràs el paper de vida i jo seguiré sent el mateix. M'aniràs matant mica en mica, sense ni tan sols saber qui sóc. Una copa rere l'altra. Una petada rere l'altra. Cada cop més fortes... les dues. I així acabaré morint per sempre -diu el borratxo mirant-lo als ulls, mig aclucats, com si l'enfoquessin amb una llanterna a mitja nit. -M'ha perdut el somni, i sóc jo qui ara el busca.
El cambrer omple la copa i segueix callat. Escoltant...
L'endemà al matí, el Borratxo es desperta en un llit d'una habitació sense finestres, amb una dona immensament grassa al costat. L'habitació fa pudor de mitjons bruts, i rere aquesta mala olor se n'amaga una de pitjor: una fastigosa olor a aixella barrejada amb partícules de gos. El gos que comença a bordar. De sobte, la immensa dona grassa es desperta, veu la situació i crida unes paraules per fer callar el gos. Tot seguit, torna a aclucar l'ull. L'Home, que encara sent cremor a l'estómac, decideix seguir dormint. Dorm varies hores.
Un cop al carrer, i sense saber massa cosa de la nit passada, ni de la dona grassa, l'Home decideix tornar cap a casa tot veient com el sol es va amagant rere els blocs de pisos - simètrics, industrials i barats - a cada passa. Segueix perdut... perdut absolutament davant d'una barra enllustrada de vessades. Borratxo de dones i fracassos. Encara no borratxo d'alcohol. Mira al cambrer i li diu:
- No, no. Avui no vull beure res, però beuré. El més fort que tingui, siusplau.
Comentaris
-
pk sense somnis.. ke som?[Ofensiu]<
> | 21-04-2006 | Valoració: 10no t'havia llegit mai.. i la veritat és ke em perdré uns minuts dins teu..
els somnis sovint són els ke ens fan incapaços d'afrontar la realitat. malgrat això, passejem tota una vida intentan acariciar-los. la veritat és ke tenir un objectiu, un futur, una il·lusió és el que ens manté vius, inclús diria feliços (allò ke suposadament tots buskem: felicitat). però el món.. és només un cementiri, un cementiri de somnis. kuan era petita somiava tenir un cavall i mai el vaig poder muntar. també vaig somiar ser biòloga marina i nadar (dins d'una d'aquelles gàbies de ferro, és clar) amb els taurons. Ara, soc de lletres. igualtat, justícia,... n'hi ha tants de somnis estrellats.. i amb ells, si per desgràcia els abandonem, caiem nosaltres. no cau tothom, clar. no cau el ke somia tenir i tenir. o el que es posa el límit en un fill. o el ke, malauradament, es perd pels racons de la materialitat (ho sento no sé com dir-li: no espiritualitat). sí cauen akells ke trien uns somnis massa exigents. o akells ke els perden. i akí ve la condemna. una condemna ke sol conduir a l'autodestrucció. simplement buscant el somni de nou.
un petó! -
Borratxos...[Ofensiu]Pluja | 08-06-2005
De la vida que toca viure i que no voldries, d'alcohol, del canvi que es vol abastar però que no arriba...
Però per molt que l'alcohol no esborri el passat i el present, que no guareixi les ferides... sempre el tenim en ment com una solució temporal als problemes que ens ofeguem, però pq no pensem que podem acabar ofegats dins litres d'alcohol?
