El algun lloc sobre l'Arc de Sant Martí

Hola, sóc la Txell. Diuen que sóc petita, però no us ho creieu, eh? tinc 12 anys!
Sóc molt somniadora; ja sóc gran! Tinc un germà, en Pol, i sabeu què? –és per fer-se un tip de riure- a mi em diu “la nena”, amb un to... com us diria, més aviat... irònic; sí, crec que aquesta és la paraula correcta, però jo em mofo d’ell i de quina manera, a mi ja em pot dir “la nena” ja, però sabeu què? SOM BESSONS!
No ho vol reconèixer, però... també és somniador!
Mireu, tot ens ve de la nostra àvia; era castanyera, sabeu? i una gran entusiasta del cinema, sempre té un munt d’històries per explicar.
Una que no es cansa de repetir-nos és la del Màgic d’Oz; de fet, el que li agrada moltíssim és la balada que es va escriure per a la pel•lícula, s’anomena Over the Rainbow!
Sabeu una cosa curiosa? Sabeu a quin any l’anava a veure aquesta pel•lícula la meva àvia? A l’any 1939! I sabeu una altra cosa? Llavors ja existien els Òscars, aquesta peça va guanyar el primer premi a la millor cançó original!
Sempre la canta en anglès, repetint el que sentia, l’havia vist i escoltat tantes vegades que se la sap de memòria, es veu que era una de les peces més representatives del cinema nord-americà de llavors!
Quan l’interpreta ens té el cor robat, no només a nosaltres dos no, a tots: a l’avi, que se l’escolta embadalit i també als nostres pares i a mida que la va cantant, tant a en Pol com a mi ens fa sentir com els ocells blaus que volen feliços d’una banda a l’altra, com els ocells blaus que van a descobrir altres terres llunyanes, altres terres on imaginem que potser no tenen castanyeres, però sí altres costums propis que voldríem poder arribar a conèixer.
El pare ens la va traduir i per això us parlo dels ocells blaus, això va ser quan érem petits i no sabíem anglès eh, ara ja no tenim cap problema per entendre-la!
L’àvia comença la cançó, en anglès, com sempre, tots callem i escoltem, jo, imagino un cor de veus que l’acompanyen, com si les sentís, com si li fessin coixí i cantessin plegades, com si la peça es transformés i encara fos més complerta, més real, més misteriosa, més especial... fins i tot crec sentir una música que l’acompanya... fins i tot em sembla sentir les paraules en català, aquestes paraules tan boniques que diuen:

En algun lloc sobre l'Arc de Sant Martí
Molt amunt,
hi ha una terra de la qual vaig sentir parlar
una vegada en una cançó de bressol.

En algun lloc sobre l'Arc de Sant Martí,
els cels són blaus,
i els somnis que goses somniar
Realment esdevenen veritat.
Algun dia desitjaré ser sobre una estrella
I em despertaré on els núvols són lluny,
darrere meu.
On els problemes es fonen com gotes de llimona
Molt per sobre les corones de les xemeneies.
Allà és on em trobaràs.
En algun lloc sobre l'Arc de Sant Martí
Volen ocells blaus.
Els ocells volen sobre l'Arc de Sant Martí.
Llavors per què, oh, per què jo no puc?
Si els petits ocells blaus volen feliços
Més enllà de l'Arc de Sant Martí
Per què, oh, per què jo no puc?

OVER THE RAINBOW

L’avia va acabant la cançó, sonen les últimes notes, miro a l’avi, veig emoció als seus ulls, miro als pares, quiets, expectants, preparats per fer un gran aplaudiment, miro en Pol, està com absent, com si fos aquell ocell blau que l’àvia ens canta, aquell ocell que se’n va més enllà de l’Arc de Sant Martí, i jo sento com si m’afegís al seu vol, terra enllà, travessant el mar, descobrint móns nous...
L’avi mira en Pol i li pregunta:
- Què penses noi, què és aquesta cara tan seriosa, millor dit, somniadora, què està passant pel teu cap en aquest moment?
En Pol reacciona i respon:
- És curiós avi, en el moment que l’àvia ha cantat “hi ha una terra de la qual vaig sentir parlar”, he recordat la lliçó que hem fet avui a l’escola.

- Ah sí, i de què anava aquesta lliçó?

- D’indis, avi; explicava la història d’un indi, d’un indi que veu les estrelles.

- Així no devia parlar de res sobre l’Arc de Sant Martí!

- No, parlava de la nit, parlava d’una vall des d’on veia les estrelles...

L’avi resta silenciós i interiorment s’imagina aquell indi, aquell indi que li comenta en Pol, aquell indi que contempla la nit...

CAMINO DEL INDIO

S’acosta Nadal, la mare pensa que aviat s’haurà de muntar el pessebre.
Es tomba cap a l’àvia i li diu somrient:
- Mare, haurem de baixar la caixa de les figuretes i començar a preparar el pessebre.
L’àvia es tomba i contenta respon:
- El pessebre, quants records... encara em sembla veure aquella nena petitona que m’ajudava a posar les figuretes.

- Oi tant mare, procurava que tot fos al seu lloc, els pastors tenint cura del seu ramat, la rentadora amb la pala picant el llençol perquè quedés ben net agenollada a la vora del riu, l’arbre que aguantava l’àngel en el moment de l’anunciació, la cova on...

- Mare, la cova, recorda que també l’hem de baixar!,
diu la Txell ben convençuda.
- I sobretot que no es trenqui cap peça del Naixement i que el Nen Jesús quedi ben posat sobre la palla i que...

- No t’amoïnis Txell, el Naixement el posaràs tu, li diu l’àvia.

- Tingues cura, li diu en Pol, l’Àngel que quedi ben bé al seu lloc!

- I el caganer ben amagat!, hi afegeix l’avi rient.

El pare somriu satisfet veient la il•lusió de tota la família i sense voler, una mica entristit, recorda quan ell era petit i el cant de la mare mentre anava muntant el pessebre...

ALLÀ EN UN PESSEBRE

Ja està muntat el pessebre, ha quedat preciós, a en Pol encara li sembla que hi falta una mica de neu i s’afanya a afegir-la; la Txell, pensativa, diu:
- Quin fred deu estar passant el Nen Jesús, pobret; i em pregunto, com deu ser el pessebre que munten en països de mar enllà, per exemple, com deu ser el pessebre dels bolivians?
- Conec una nena boliviana d’una botiga d’aquí del barri però no goso preguntar-l’hi, no hi tinc confiança!
El pare amatent li respon:
- Igual que aquí, la seva manera de celebrar el Nadal no és ben bé com aquí tot i que per ells és una de les festes més importants del país. Sobretot la Missa del Gall o massa del gall, com es diu afectuosament, ja que les famílies sovint tornen molt d'hora al matí o en el moment del cant del gall.
La Txell i en Pol, plens de curiositat li diuen gairebé a l’uníson:
- Pare, en saps més coses de quina és la seva tradició?
El pare, satisfet, continua explicant-se. Li agrada molt la història i sobretot el que té a veure amb tradicions d’arreu de la Terra i de la gran quantitat d’ètnies que la poblen.

- Bé –continua. Una de les tradicions més singulars dels bolivians no és només presentar un petit Nen Jesús a l'església, sinó també portar una ofrena que reflecteix la seva professió, de manera que un sabater pot portar unes sabatones o un forner pot portar una petita càrrega de pa.

- Oh pare, ha de ser molt maco veure això, diu la Txell.

- Oi tant, a veure si tenim ocasió d’anar-hi algun dia, hi afegeix en Pol.
El pare, sospesant la possibilitat, va explicant:
- La festa continua a través de l'Epifania el 6 de gener, quan els nens reben els seus regals. El vespre abans, els nens posen les sabates a fora, a la porta de casa seva, i durant la nit els Reis Mags porten regals, tal com ho van fer originalment amb Jesús.

Li ve al cap un altre fet i diu:

- Una curiositat i molt arrelada tradició és la celebració de la població indígena d’aquell país. En aquell moment, és també l'època de collita i és una celebració de la Mare Terra, donant-li les gràcies per la generositat en el passat i l'esperança del futur.

La mare hi afegeix:

- Recordo la lletra d’una de les cançons nadalenques més populars d’ells, s’anomena Huahuanacà.

- Ens la cantes mare? –li diu la Txell.

- Ui, és molt complicada. El que puc fer és dir-vos de què va la lletra, més o menys.

- Doncs au, digues, mare –fa en Pol.

- Arribarà Nadal
Alegrem-nos nois
Gràcies a que neix el Nadal
Es repartiran joguines
I amb les que avui rebrem
Anem cap a Betlem

- Quina lletra més curiosa, diu la Txell.
L’àvia té un record molt llunyà d’aquesta cançó, de quan l’havia sentit cantar a la coral de l’escola on anava la seva filla de petita, i li fa la sensació que la sent interiorment; queda pensativa, volent fer memòria i poc a poc va recordant:

HUAHUANACÀ
Reacciona i sent al seu fill preguntant altra vegada amb molta curiositat:
- Per cert avi, oi que tu vas viure un temps a Mèxic?, la tradició del Nadal la deus conèixer bé!
L’avi somriu i li contesta:
- Pel que es refereix a Mèxic, us en podré explicar una bona història, crec que us agradarà.
L’àvia hi afegeix:
- Aquesta sí que la coneixes bé, tant la d’ara com sobretot l’ancestral, t’interessava la història del país i vas llegir molt quan t’estaves allà.
Tots es disposen a escoltar i l’avi la inicia:
- Actualment, l’època nadalenca se celebra d’una manera particular. Des del dia 16 fins al 24 de desembre, se celebren les “posades”, són unes festes diàries en les quals es recrea la peregrinació de la Verge Maria i Sant Josep fins arribar al lloc on naixeria el Nen Jesús. Es resa, es canten peces nadalenques, anomenades per ells “villancicos”, es trenquen “piñatas”, també us ho dic com ells, tot i que aquí també ho anomenem així, i es mengen dolços i fruita. També se celebren obres teatrals en teatres, convents i col•legis conegudes com a “pastorelas”, i en alguna ocasió se n’organitzen concursos.

- Ara l’altra part, pare.
L’avi es mira a la seva filla i continua:
- De fet, el Nadal allà es va començar a celebrar fa molts anys, ens remuntem a l’any 1528. Fray Pedro de Gante ho comentava després de set anys de la conquesta.
- Hi ha una cançó anomenada Villancico Mexicano, molt coneguda, que canten arreu. Es pot considerar la primera cançó de Nadal de Mèxic, tot i que el seu origen ve de l’Espanya del segle XV.
- En un principi tenia un caràcter profà i de caire amorós, la cantaven els indis dedicada a tots els seus déus, tot i que la Nova Espanya sempre li va donar un aire religiós.
L’avi, satisfet en veure l’atenció amb què se l’escolten els seus néts, els diu ja per acabar: de fet, és molt alegre i la lletra és molt curiosa.
- Intentaré cantar-la un mica amb l’àvia i a veure si entre tots dos aconseguim fer-vos imaginar com sonaria si la poguéssiu sentir!

VILLANCICO MEXICANO

- Quina cançó més alegre, deu ser maquíssima acompanyada de música... diu en Pol.

- Jo, he tancat els ulls i l’he sentida com si hi hagués tot un cor de veus cantant i música sonant al mateix temps!, diu la Txell.

- Quina lletra més curiosa, per això!, comenta en Pol.

- La cantaven indis amb pocs coneixements de l’espanyol i la dicció de les paraules no era gaire correcta, acaba l’avi.

L’àvia pensativa comenta:
- Que trist és que no hi hagi pau al món; per què ens hem de barallar uns i altres?, per què no podem conformar-nos cadascú amb el seu? Per què no som més nobles tots plegats? Per què odis, guerres, morts? Que diferent seria si tots estiguéssim en pau...

CANÇÓ DE LA PAU

La mare, dirigint-se al pare, li comenta:
- Recordes aquella melodia tan bonica que van escriure John Lennon i Yoko Ono, la seva dona?

- Sí. Happy Christmas, vols dir?

- Sí, quina cançó, és una passada. Ells sí que volien difondre pau al món... Recordes aquelles paraules tan ben escrites?, diu la mare.

El pare, suaument i mig taral•lejant, recita:

Ja és Nadal
I què has fet?
Un altre any s’acaba
i en comença un de nou.

I ja és Nadal
espero que et diverteixis,
el que està a prop i l’estimat,
el vell i el jove,
Un molt feliç Nadal
i un molt feliç Any Nou
donar esperança és bo
sense cap por.

I ja és Nadal
pels dèbils i pels forts,
pels rics i pels pobres.
El món està molt mal repartit.

I un joiós Nadal
al blanc i al negre,
al groc i als vermells
que parin totes les lluites

La guerra ha acabat
si tu ho vols...
La guerra ha acabat!


HAPPY CHRISTMAS

I arriba la Nit de Nadal i la família, seguint la tradició de cada any, van a la Missa del Gall.
L’església està plena de gom a gom, la missa va seguint i arriba el moment culminant, la coral es prepara, la directora és a punt, s’inicien les primeres notes del piano i Cants al Vent comença la melodia

LA NIT DE NADAL

Acaba la cançó, el caliu nadalenc envolta tots els presents i espontàniament, sense premeditació, la coral i el públic en general, canten plegats aquella peça tan tradicional de la nostra terra que tots coneixem:
A la Txell li sembla haver fet un llarg viatge, En un lloc sobre l’Arc de Sant Martí, un llarg viatge que l’ha retornada a la nostra estimada Catalunya; sent la cançó i s’afegeix a cantar-la

FUM FUM FUM

Gemma Matas
10-XI-2014