Avui trucarem a la mare...

Un relat de: Gemma Matas

Es dimecres, el pare i jo estem contents, tenim a la mare a Barcelona per motius familiars però nosaltres dos seguim la nostra vida habitual a Figueres, som a la dècada dels 60.
A casa no tenim telèfon, com molts altres conciutadans, és un luxe que no ens podem permetre, però tampoc és un inconvenient gaire problemàtic, la Telefònica és a prop i tenim un dia estipulat per posar-nos en contacte: els dimecres a partir de les 9:00 de la nit.
Tenim la sort de que a casa dels tiets on és ella si que en tenen i així cada setmana podem anar parlant uns moments i saber com estem, sentir-nos la veu i després d'unes paraules d'estimació acomiadar-nos fins a la propera setmana. La conversa ha de ser curta, no pot durar més de 3 minuts, si ens passem, ens costa molts més diners...
Érem feliços tot i que sembla una incredulitat, però és el que llavors teníem i no necessitàvem gaire cosa més.
Fèiem la nostra vida, la feina, els estudis, el plat calent a taula cada dia i el més important: el caliu de la llar!
Quan estàvem tots tres junts ens sentíem plens, érem la família, quan només érem el pare i jo, tot i que ens faltava el puntal de la mare, el caliu continuava.
Aquella conversa a taula, aquells comentaris espontanis de qualsevol tema que es presentava, aquelles mirades d'interès per qualsevol cosa que fèiem que no calia omplir amb paraules i tantes altres coses... Pel que no ho ha viscut pot semblar inversemblant però pels que ho vivíem, era la cosa més natural del món.
Per altra banda, també passàvem algun moment d'angoixa si rebíem un telegrama. El deixàvem un moment entre les mans amb la incertesa d'obrir-lo, podien ser males notícies! Per fi ens decidíem, un cop aixecades les quatre puntes, llegíem mig de reüll les paraules escrites sobre la tireta blanca... depèn del que deia ens omplia de joia, ens confirmaven un fet ja conegut o ens assabentàvem d'una mala noticia que ens omplia de tristesa...

Comentaris

  • De fet. ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 23-12-2015 | Valoració: 10

    ... no hi ha res com tenir qui t'estimes prop teu, ara bé, mantenir l'esperança de veure algú quan no hi és... doncs sí, fa sentir-se un cor que s'estima llunyà, i no és just. Les notícies vénen i van, i entenc que llavors devia ser difícil.


    Sergi : )

  • Bon relat[Ofensiu]
    Naiade | 22-12-2015 | Valoració: 10

    M'agrada com descrius temps passats, on s'entreveu que a pesar de les mancances i havia la unió, l'amor, el caliu de família.
    Una forta abraçada i Bones Festes!!

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 11-11-2015 | Valoració: 10

    Com descrius Gemma uns temps passats. Era aixi jo tambe ho recordo,

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gemma Matas

Gemma Matas

31 Relats

136 Comentaris

30291 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Primerament, vull comentar que totes les meves dades corresponen a Gemma Matas Gustems. Hi va haver un problema de clau d'entrada i he hagut de fer aquesta pàgina nova .

Com m’imagino que tots els que som relataires, m’agrada molt escriure, cada vegada més i valoro molt els comentaris que vaig rebent.

​L'opinió del companys ajuda a anar aprenent, a corregir errades de narrativa on et pots haver confós, a reflexionar i a desenvolupar la imaginació, així com també és molt interessant llegir relats que vas trobant aquí i allà, anar ampliant el cercle de coneixença de relataires i descobrir cada cop més el gran món ​que ens ofereix​ la literatura.

Estic molt contenta de formar part de RELATS EN CATALÀ, crec que és una web molt important per tots els que ens agrada escriure i que no ho fem per l’afany material de guanyar-hi diners.