Dos en Un

Era un d'aquells dies d'estiu que necessites sortir a fora, suposo que el sol brilla amb una intensitat tan gran que et diu, amb els seus raigs, "vine, vine...", i què has de fer, anar-hi. Doncs un cop a fora, vaig començar a passejar sense pressa, quan al girar per una cantonada, distreta com sempre, vaig xocar de caps amb una persona. Al alçar la mirada, vaig adonar-me que la persona era un noi que estava prou bé, i després de demanar-nos disculpes, va passar allò tan típic de les pel·licules que em va invitar a un cafè. No m'agrada gaire el cafè, però vaig acceptar la invitació, pensant que potser em deixaria prendre alguna altra cosa. Vam dirigir-nos a un bar d'allà a la vora, i un cop asseguts l'un davant de l'altre, vam començar a explicar-nos la vida, descobrint a cada minut que teniem moltes coses en comú (apart, és clar, del bony que els dos ens haviem fet al cap al xocar). El temps va passar-me volant. Hi va haver, és clar, un intercanvi de números de mòbil, i l'endemà mateix, vaig rebre una seva trucada per tornar a quedar. Vam trobar-nos a la cantonada on ens haviem conegut, i abans que pugués saludar-me, vaig agafar-lo i

Perquè hem tingut un peix que es deia Pe, un que es deia Ix, un que es deia Rexunpoliciadiferente i en tenim un que es diu Marlin. Perquè tot l'edifici creu que és un peix perillós.
Perquè hem perdut la targeta del videoclub dins la nostra bústia que no s'obre, al balcó dels veïns que fan massatges i a sota l'ascensor.
Perquè tenim una nina que es diu nancy-ojos-azules penjada amb una xinxeta al sotre de la sala relaX, una granota de peluix que es diu Engelbert en homenatge al noi guapo del concurs "el Talp", una cullera de plàstic deformada a la porta del balcó i un bolso que ens van regalar els del xino del carrer Manso penjat a la paret del menjador.
Perquè mengem galetes principe, col-i-flor de casa la Montse, pèsols i cigrons, croquetes i garrafes d'aigua de vuit quilos. Perquè coneixem la recepta de la salsa Mar.
Perquè cantem cançons al veí per la finestra de la cuina, escoltem en Toni tocant la guitarra des del pis de baix, i tenim un cd amb cançons d'hombres G i música oi!.
Perquè ens visita la Yuna cada dos per tres, la veïneta de cinc anys, i perquè la portera de la ¿porteria?, senzillament, ens estima.
Perquè ens escalfem amb l'estufa de la mare de la Marina quan era jove i ens abriguem amb la manta que es va deixar l'amiga de la Laia la nit dels Òscars.
Perquè se'ns ha espatllat el timbre de baix, l'impressora, la nevera i la torradora.
Perquè hi ha cinc melodies de mòbil diferents, i les distingeixo totes.
Perquè la porta de l'habitació de la Mariona no es pot obrir, la del lavabo no es pot tancar i la de l'habitació de la Laia només té maneta per la part de fora.
Perquè l'esperit de la nostra vella ens tira els pòsters de les parets a terra.
Perquè la televisió o bé no es sent, o bé es veu en blanc i negre, o totes dues coses.
Perquè les parets estan guixades amb cançons de Mägo de Oz, amb l'estelada, amb la vaca super piset, i sobretot, amb dibuixos dels amics. I ah, amb una flor...
Perquè al balcó hi creixen moltes coses maques.
Perquè l'armari del menjador és un lloc fresc i sec i l'armari del lavabo encara balla.
Perquè la nostra petita biblioteca creix, i hi podem trobar el mític Gatopardo, la Guia para la vida dels Simpsons i un parell de llibres de cuina que encara no hem fet servir.
Perquè els colors de la paret estan molt ben triats.
Perquè entreu mentre estic pixant, i jo entro mentre esteu pixant.
Perquè hem fet un munt de sopars de pizzes demanades per telèfon i sangria.
Perquè el nostre pis és surrealisme pur.
Perquè esteu sonades.
I perquè ja és el segon any que viurem allà: Felicitats!

i mira, al punt culminant de la relació amb aquell noi, em va caure un relat a sobre que va deixar amagada la nostra història a sota seu.