Dorm, dorm, reiet meu...

Un relat de: joandemataro

Dorm, dorm
fillet meu,
no et preocupis tu per res,
pensa que jo et vetllaré.

Dorm, dorm
reiet meu,
tu no cal que facis més,
ja em regales ta carona,
mostrant-me que et sents emparat,
i confiat els ulls tanques,
amb un somriure a la boca
mentre et deixes acotxar.

Dorm, dorm
amor meu,
deixa't portar pels teus somnis
entre núvols de cotó
i baixant per l'arc iris
com si fos un tobogan.
No et preocupis tu per res,
saps que jo et protegiré.

I quan puguis caminar
t'ensenyaré les dreceres
i els camins de nostra terra,
i junts pujarem als cims
per contemplar meravelles.

I quan hagis de volar
t'ajudaré en l'embranzida
i allà em quedaré contemplant,
amb orgull, la teva joia
que també será la meva.

Comentaris

  • Visca la tendresa[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 27-05-2010 | Valoració: 10

    Relat tendre, ple d'amor. Molt maco i sensible. M'agrada sentir la sensibilitat.
    La darrera part és sensacional:
    "A volar.... i t'ajudo...."

  • Encara[Ofensiu]
    patata | 20-05-2010

    sóc jove per conèixer que se sent quan acotxes al teu fill innocent, però no dubto que serà com dius. M'agrada allò de ...t'ajudaré en l'embranzida... amb orgull i no amb tristesa.

    Fins aviat, gràcies pels comentaris.
    Felicitats de nou!

    Patata