Cercador
Dorm, dorm, reiet meu...
Un relat de: joandemataroDorm, dorm
fillet meu,
no et preocupis tu per res,
pensa que jo et vetllaré.
Dorm, dorm
reiet meu,
tu no cal que facis més,
ja em regales ta carona,
mostrant-me que et sents emparat,
i confiat els ulls tanques,
amb un somriure a la boca
mentre et deixes acotxar.
Dorm, dorm
amor meu,
deixa't portar pels teus somnis
entre núvols de cotó
i baixant per l'arc iris
com si fos un tobogan.
No et preocupis tu per res,
saps que jo et protegiré.
I quan puguis caminar
t'ensenyaré les dreceres
i els camins de nostra terra,
i junts pujarem als cims
per contemplar meravelles.
I quan hagis de volar
t'ajudaré en l'embranzida
i allà em quedaré contemplant,
amb orgull, la teva joia
que també será la meva.
Comentaris
-
Visca la tendresa[Ofensiu]Joan G. Pons | 27-05-2010 | Valoració: 10
Relat tendre, ple d'amor. Molt maco i sensible. M'agrada sentir la sensibilitat.
La darrera part és sensacional:
"A volar.... i t'ajudo...."
-
Encara[Ofensiu]patata | 20-05-2010
sóc jove per conèixer que se sent quan acotxes al teu fill innocent, però no dubto que serà com dius. M'agrada allò de ...t'ajudaré en l'embranzida... amb orgull i no amb tristesa.
Fins aviat, gràcies pels comentaris.
Felicitats de nou!
Patata