Donar un tracte exquisit.

Havia passat feia uns dies en una reunió al despatx del cap. Després d'una estona de xerrada motivacional, li va remarcar que s'havia d'esforçar per donar un tracte exquisit als clients. Donar un tracte exquisit als clients, era la nova consigna de l'empresa, i calia aplicar-se al màxim per complir-la.
Li va estranyar. Amb els anys que portava treballant-hi, mai no havia rebut cap queixa sobre el tracte dispensat als usuaris. Es considerava un bon professional. No feia la feina per inèrcia, com estableix el clixé amb els funcionaris, sinó que intentava donar el màxim d'ell mateix. Certament no rebia felicitacions dels clients. Però tampoc no n'esperava. Els compliments en el seu sector no eren gens habituals. Però és que ell no treballava per fer contents als altres. En tenia prou amb la satisfacció que dona tornar a casa després d'un dia de feina amb la certesa d'haver donat el màxim d'ell mateix.
Però si els de dalt li ho demanaven, així ho faria. Tenia molt clar que no deixaria que l'empresa tingués cap queixa d'ell. A partir d'ara qualsevol que gaudís dels seus serveis podria dir que havia rebut un tracte exquisit per part del seu botxí.