dona

Un relat de: Maria Freixas Alió
Llàgrimes prematures
com les darreres llunes
que et gronxaven
els calaixos
plens
d'engrunes
de records i
de somriures.

Un xiscle
que llisca
entre cuixes nues
altra volta,
Setmanes
què són un dia...

...de buidar-te
les entranyes
i fer ulls clucs
entretallant imatges
difuminant presagis
damunt les bates blanques
amb les pestanyes plenes de pols
i teranyines porugues
que filen i juguen
l'esdevenir

DONA

des del primer dia.

Comentaris

  • no sempre[Ofensiu]
    Lèvingir | 31-12-2013 | Valoració: 10

    Som el que hem triat
    però sempre som el que ens ha tocat
    i mai deixem de ser allò recordat
    no hi ha lloc per deixar de millorar

    Lèvingir

  • Josep Ventura | 24-12-2013 | Valoració: 10


    poema mes bonic, Dona des del primer dia, M’encanta
    Felicitats per escriure així.
    Bones Festes
    J

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Maria Freixas Alió

Maria Freixas Alió

46 Relats

62 Comentaris

34369 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
[plantaré un llimoner i els records s'hi gronxaran de les branques]

http://unamestraapalestina.wordpress.com/