7134

podrien ser les hores
podrien ser els minuts
o fins i tot els segons
en que
destriarem els passos
separats per la mar
en solitud
alleugerint la motxilla
guanyat les ganes
recordant l'instant
precís
de desig
de bullir
entre els teus dits
ennuegada de tu.

Són les nostres ítaques
dues barques que s'apropen
i fan cremar els encenalls
en els minarets de l'oblit
al capdamunt dels fars
on cada pregària intueix
el demà,
que s'enfila pels cims...