L'olivera

Quan el vent va regirar
la sorra del destí
a les meves mans
tant sols
hi van quedar les oliveres
i els records.

Les oliveres com arrels
a les mans,
marcant la memòria
dels anys
que auguren la mort
de qui la balla
massa veloç
a cada instant
de records, sang
i miralls.

Veloç recorres el temps
empenyent les passes fràgils
ben endins de la terra
deixant empremtes líquides
amb l'aroma amarg
de saber-te el destí.