L'olivera

Un relat de: Maria Freixas Alió
Quan el vent va regirar
la sorra del destí
a les meves mans
tant sols
hi van quedar les oliveres
i els records.

Les oliveres com arrels
a les mans,
marcant la memòria
dels anys
que auguren la mort
de qui la balla
massa veloç
a cada instant
de records, sang
i miralls.

Veloç recorres el temps
empenyent les passes fràgils
ben endins de la terra
deixant empremtes líquides
amb l'aroma amarg
de saber-te el destí.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Maria Freixas Alió

Maria Freixas Alió

46 Relats

62 Comentaris

34295 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
[plantaré un llimoner i els records s'hi gronxaran de les branques]

http://unamestraapalestina.wordpress.com/