#29M

Un relat de: Maria Freixas Alió
L'hegemonia de l'absurd s'esquerda
i els seus mecenes,
udols macabres
de llops amb porres
escampen cops amargs
entre pots de fum.

Els vorals es tenyeixen de roig,
pells sense nom
es mengen la por,
som
degoteig de lluita que no cessa.
El
clamor insistent que vol
respostes urgents.

De la teoria de les finestres trencades
on hi cau la nit
s'aixeca la vida
esmunyint l'oblit
la fissura es fa latent

Ens hem alliberat
del silici que ens oprimia
la memòria,
sortint al carrer,
avançant
i
no vèncer
sinó ho fem plegats.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Maria Freixas Alió

Maria Freixas Alió

46 Relats

62 Comentaris

34365 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
[plantaré un llimoner i els records s'hi gronxaran de les branques]

http://unamestraapalestina.wordpress.com/