Dolç naufragi el dels mots

...la dels poetes. I sé que ets un poeta de cap a peus, potser un dels més veritables que per aquest beneït web transiten.
El teu silenci a RC no ens fa enganyar als que et seguim per altres espais, però de tota manera m'afegeixo al prec de l'allan lee (una altra veritable poeta) que no t'atardis tant en retornar.
Indagues de nou en el pas del temps, amb la sàvia i mesurada malenconia dels teus versos cisellats amb una precisió mètrica de cirurgià, i segellats amb la passió càlida i profunda de l'alt lirisme que contenen totes les imatges que escampes.
Moltes gràcies per continuar honorant RC amb la teva presència,
franz

t'anem seguint, si volem, per altres viaranys, però també has de retenir-nos, i més quan escrius sobre el pas del temps amb la teva traça i criteri en triar els mots que s'escauen millor dins del vers, dins del poema.

Colpidora imatge del pas del temps, m'hi he vist, com he vist passar els ocells, sembla que no és tanta la distància que separa l'espai físic, com les paraules ens ajunten i ens fan sentir coses, més enllà del que les paraules diuen.

Bé, que m'ha agradat, ja veus.
Un gran bon poema.

Ferran.