Dolç captiveri

Sóc la dona de fum, sóc la dona de boira que s’amaga en la foscor perquè la vida l'atemoreix. Vine, apropa’t, salva’m de la consciència que em fa invisible, inexistent. Dóna’m el teu oxigen. Vull una mica d’aire per respirar un bri d’aquest temps efímer. La tomba és oberta i espera aquest cos en complet silenci. La carn serà pols en el cercle que mai no s’acaba. I floriran les flors a la primavera, mentre aquesta carn es descompon sota la terra de l’univers, sota la llum que clama tots els cels. I dins la mort ja no mastegaré els teus versos ni tindré cap amor inventat de matinada. Perforaré tots els teus sentits allà on siguis, encendré la flama de l’amor mentre visquis i quan et rendeixis en el darrer moment, bressolaré el teu cos nafrat de dolor i sentiràs com t’aclapara un dolç captiveri.



gypsy