Dins sa tanca

Sa vida dins sa tanca estava bé. No tenia ni porta, però mai no entrava ningú que no fos un de noltros. Cap a les vuit mos donaven es menjar. Normalment pa vell i qualque verdura. Ells feien net sovint i se n'enduien els malalts. Es lloc no era gran cosa, però quatre parets i un sòtil s'agraïen quan plovia o feia fred. De tan en quan qualcú cridava ''No puc més!" i sortia corrent per la portassa, però quasi sempre tornaven a n'es cap d'un parell de dies. En silenci i es cap cot, a rovegar aquell pa fort.

"Què has fet allà defora? Què has vist?"

I aquells ho contaven, encara que mai tenien molt a contar.