Dins d'un etern infinit

Un relat de: joandemataro
Com sóc tafaner de mena,
avui he grimpat l'arbre espès
que sempre tinc davant meu,
fins arribar a la capçada
per veure el més enllà...

I al mirar al meu voltant
he vist més arbres i boscos,
més munts i serralades,
més rius i oceans,
he vist més cel, més espai…

I m’ha donat per pensar:
On som?
Qui som nosaltres?
I què fem en aquest món
amb tants secrets amagats,
on és l’espai tan infinit
que no el podem abastar;
i de la Font de la Vida
tan sols hi fem un tastet?

i què fem en aquest món?
Se’ns fa difícil entendre,
doncs vivim un petit lapse
dins d’un etern infinit.

Comentaris

  • Etern infinit[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 29-03-2011 | Valoració: 10

    Em solen agradar les metàfores infinites, però em sembla que és el primer cop que veig junts l'etern i l'infinit i aquesta idea em porta a caure-hi amb els ulls tancats...

    Enhorabona pel teu relat!

  • free sound | 22-03-2011 | Valoració: 10

    el que som, i vivim el que sentim.
    Les preguntes són prou bones,
    sempre que no hi siguin totes les estones...
    Segueix gaudint, segueix escrivint...
    La vida és un moment,
    cal viure intensament,
    i és per això que t'escric un gràcies,
    com a paraules d'agraïment.
    Una abraçada infinita.