Dimoni escuat

Un relat de: Urkc-Eduard
L'alè pútrid em va fer anar enrere. Sotana esfilagarsada, barbes blanques, i un cos que reculava també.

Però on era? Que havia passat? En una ràpida llambregada escorcolla el voltant.
No reconeixia res. Prestatges curulls de pergamins i una fortor d'humitat.
L'ancià se'l fitava esglaiat barrot en mà.
De sobte llucar fixament l'ancià. Ell seguia esverat. Les mirades transmeteren que no hi havia perill. Eren sorpresos tots dos.
Mirar a la taula i veié pergamins i en un full hi havia una cara semblant a ell.
L'ancià s'agenollà de sobte. I amb el cap cot invocava. Senyor, senyor, als vostres peus l'humil servidor. Satan, vós sou el meu amo.

"Satan"??? Vaig dir estranyat.
.-Sí si, us he reconegut. Satan, amo i senyor. Les meves impetracions han estat escoltades. De sobte em vaig agenollar i li digué. No amic, no. Jo sóc Arnau. Estava fent un viatge astral i algú m'ha portat fins aquí. Sóc Arnau, de la Terra, de Barcelona.
.-Precisament...-digué trepidant el monjo, amb aires de frustrat i impacient, pel que succeïa davant d'ell.-Precisament, tornar a dir com si rebles un clau.- Aquí, a l'infern, nosaltres li diem La terra, i al Tàrtar, la cambra més fosca de l'Hades, correspon a Barcelona. I tu, llavors, sense dubte has de ser un Dimoni.
-No.-tornar a repetir-Soc Arnau, sí de Barcelona, però no sóc un dimoni i no faig cap mal.
.-I qui t'ha dit que els dimonis fan mal? T'invoco, com a Àngel-caigut català, ja que, per nosaltres, vosaltres sou els millors camàlics per dur la més apesarada i llòbrega càrrega.-M'assenyalà amb un dit, per la finestra,fent un gest airat amb el cap, i veié de sobte un gran carro feixuc ple fins dalt....

La suor començar a regalimar-me'n i el cap tot d'una va començar a donar-me voltes...

El frare havia canviat el posat i s'entreveia un maliciós somrís.....

Comentaris

  • Davant d'un Satan.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-04-2021 | Valoració: 10

    Vaja! m'ha impressionat aquest relat, que conté una bona formació del Dimoni que domina la terra. Molt ben aconseguit i amb molta fantasia.
    Enhorabona i a per ell...
    (el premi)

  • Dimonis i dimoniets.[Ofensiu]
    SrGarcia | 22-04-2021

    Un relat ple de fantasia i d'ironia. Com sempre, tu vas a la teva en qüestions gramaticals, això d'escriure en infinitiu uns verbs que haurien de ser en forma personal, crida bastant l'atenció.
    Potser sí que els catalans som uns bons camàlics per a dur llòbregues càrregues. Potser sí que som dimonis escuats, potser sí que som incapaços de fer mal a ningú, però tot això ho sou els de Barcelona; els que som de lluny de la ciutat devem ser dimoniets de segona categoria (Excepte els de Reus, aquests sí que són uns demoniassos de veritat)

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: