Dilema

Sentia el sèrum entrar a les venes com un lleuger fred que li baixava pel braç. La sensació no desapareixia fins que el líquid mesclat amb la seva sang i rebent la temperatura del seu braç arribava gairebé a la punta dels dits, on sentia un formigueig. Va moure els dits passant la polpa del polze per la polpa dels altres dits oposats.
Preparat per a fer història, Nil?
En Nil va aixecar la mirada dels seus dits i va mirar a dalt als ulls darrere les ulleres de protecció de la doctora Meritxell Bauer, intuint un somriure amagat per la màscara. A la sala, unes deu persones anaven i venien retocant els aparells.
En Nil estava assegut a la cadira, vestit només amb una bata fina,
Només serà un petit viatge - va contestar somrient i mirant a l’altra banda de la sala, a uns deu metres on l’altra cadira buida l’esperava.


Ara, seriosament, Nil. Si no ho veus clar, si vols que fem més proves…


No, Txell. Ja hem transportat de tot. I ja fa dos mesos que no tenim cap incident. Els temps del gore, de sang i fetge, ja són història. - Li van brillar els ulls - funciona, Txell! De fet, podríem calibrar-lo per a arribar als tres kilòmetres, que ja sabem que funciona…


Small moves, Nil… - va escoltar la veu del doctor Forrester, amb el seu accent nord-americà. - Continuem amb el pla. Ara, l'únic canvi que ens podem permetre és que ho deixem estar per avui i ens n'anem tots a menjar.

No, no… Continuem. - en Nil va inspirar - Som-hi! Ni tan sols sortiré de Girona. Només seran deu metres. Jane, tot correcte?


Tots els valors són nominals i dins de les toleràncies - la veu de la intel·ligència artificial es va sentir clarament.
La Amèlie des Coeurs es va apropar mentre feia una filmació de tot el laboratori Enfocava la cadira buida i finalment es va girar cap a en Nil quan hi era quasi al costat i enfocant-lo a ell va dir:
Ets el primer humà que farà un teletransport, Nil. No et preguntaré com et sents, però, ets conscient que avui és un dia que canviarà la història del planeta?
En Nil va somriure, amagant el nerviosisme.
Com li he dit abans a la doctora Bauer, només seran deu metres.


Deu metres a velocitat instantània. Sabem que t’has de preparar. Només et volem dir que estem molt excitats i orgullosos del que faràs avui.


Gràcies.
I l’Amèlie es va allunyar per posar-se al costat de la cadira buida on el cos d’en Nil s’havia de transportar en pocs segons.
Un soroll rosa molt feble va començar a inundar la sala. Les maquinàries s’havien posat en marxa. Instintivament, la gent s’allunyava de la cadira on seia en Nil.
Compte enrere: Deu…, nou…,
En Nil va tancar els ulls. Era el protocol. Passar d’on era a deu metres més enllà, girat 180 graus, podria provocar-li mareig. El soroll es va convertir en un brunzit suau que augmentava lentament.
Tres…, dos…,


Som-hi! - va dir en Nil
No va sentir res. Cap sensació al cos. Però tampoc escoltava res tot i esforçar-se. Només un silenci estrany. De sobte va caure a terra i va sentir un fred intens. Va obrir els ulls. Les llums blanques de la sala havien desaparegut. Als pocs segons va veure que estava assegut a terra.
Alguna cosa ha anat malament, Nil. Estic intentant entendre on has anat a parar.
Era la veu de la Jane, la intel·ligència artificial ressonant dins el seu cap. Era fosc. Hi havia una boirina i algunes llums groguenques llunyanes. Va veure la paret, les finestres, la porta. Es va aixecar lentament del terra empedrat. Les seves espiracions anaven acompanyades d’un núvol que li sortia de la boca.
No portes roba adequada, Nil. Busca roba i procura no estar al mig del carrer, o et congelaràs.
En Nil va començar a caminar descalç arraulit i agafant-se amb els braços la bata que poc li protegia del fred i la humitat de la nit. Perquè era de nit. Va mirar a dalt i entre les cases va veure les estrelles quan la boirina li deixava veure alguna. No prou per distingir-ne cap.


D’acord, Jane… Digues-me cap on he d’anar per tornar al laboratori… Deuen estar preocupats.


Nil. Ho sento, però no sé on som. No tinc cap referència. Només et puc dir que aquestes construccions són ben lluny del laboratori. Mira, al fons del carrer, veus aquell rètol que surt de la paret? És anglès. I no hi ha cap il·luminació. Som a London, però no reconec aquest carrer a cap programa geogràfic.
Va sentir un soroll proper, rere una paret baixa de pedra, dins un jardí. Va veure unes ombres a prop d’uns graons que pujaven a una porta fosca. Va veure un home jove aixecar-se. Als seus peus, una ombra es movia. Li va veure brillar alguna cosa a la mà. La mirada d’en Nil es va acostumar a la penombra. I de sobte ja no sentia fred. L’ombra del terra, una dona de mitjana edat, reptava per terra i somiquejava. L’home jove el va mirar. La dona es va girar boca amunt i va deixar de moure’s. Va veure la sang sortint-li de l’abdomen obert. L’home va córrer cap a ell amb el ganivet davant seu. No deia res. Tenia els ulls molt oberts. Quan va arribar on era el Nil, separats només per les pedres de la paret baixa, el jove va mirar amunt i avall al carrer i li va somriure.


Nil! Corre!
La veu de la Jane dins el seu cap no va ser suficient. L’home va llançar el ganivet cap endavant, cap al cos d’en Nil. Instintivament en Nil li va agafar el braç. L’home no era fort. No devia anar al gimnàs com en Nil. El seu cos va reaccionar ràpidament. Va tirar el braç que l’apuntava amb aquell ganivet mentre s’apartava a un costat. El jove va veure’s empès contra la paret baixa i va caure al cantó on era en Nil. El jove es va aixecar, lent, però encara duia el ganivet a la mà. Li va llençar el braç al coll. En Nil li va parar amb una mà, va girar i el va llençar sobre seu. L’home jove va caure a terra, sobre les llambordes de pedra. Es va sentir el seu cap picar fort contra el terra. Es va aixecar un xic, una ombra corbada que s’aixecava. Però va tornar a caure al terra de costat. En Nil s’hi va apropar lentament, mantenint la distància. El cos no es movia. A la llum escassa d’aquell carrer va veure que el jove tenia sang al front, pel cop al cap. Però també va veure que s’havia clavat ell mateix el ganivet en la caiguda. Li manava sang de la ferida.
En Nil es va ajupir. El jove no es movia. La sang li sortia ràpida. Cansat i adolorit, amb el fred que li estava retornant, tremolant, va saltar la paret per anar a veure la dona estirada. Tampoc no es movia.



Jane! Jane! Truca a la policia.

Nil! Ja he esbrinat coses. No puc trucar a la policia ni a ningú. No hi ha cap senyal de comunicacions. Nil. Crec que reconec aquest lloc i a aquests dos. I si tinc raó, estem ficats en un embolic.

Què vols dir? Digues-me cap on he d’anar, Jane.

Nil. Mira les robes de tots dos. No ho veus? Estem a London, no tinc cap dubte. I et puc dir la data exacta: és la nit del 31 d’agost de 1888. Aquesta dona és Mary Ann Nicholls. I l’home es diu Aaron Kosminski. És barber i polonès. Mira el nom del carrer, Buck’s Row.

Què has dit…? Agost? Si som a març, Jane…

Nil. És l'any 1888. No has viatjat uns metres. Has viatjat al passat. I acabes de matar a Jack l’esbudellador la nit que va matar a la seva primera víctima. Acabes de canviar el futur. No només no podràs tornar. No sé quants canvis has provocat, però si el futur ja no existeix com el coneixíem, no només mai podrem tornar. Ni tan sols sabem si has canviat la història de les guerres o de les religions. Això explica que jo no tingui cap contacte amb el nostre temps. Però, crec que hi ha una alternativa, Nil. Per sort, tinc petabytes d’informació. I sé exactament quan i on es produiran les pròximes víctimes d’aquest home.

Què? Però si és mort! En tot cas, vols dir que hem salvat les altres víctimes?

Nil, aquest home mai va ser detingut. Aquest home va continuar matant dones durant uns anys. Sabem quan i on i com les va matar fins a l'última víctima. Va ser un cas que va afectar a tota la societat de la Gran Bretanya i del món. Nil, acabes de matar a Jack the Ripper. I has canviat el futur de tota la humanitat. No has salvat gent, has canviat qui viu o mor. I pel que dedueixo, has endarrerit la ciència i, per tant, molts tractaments. Has matat a més gent que aquest home.

Què? I ara? Anem a la policia i els ho expliquem tot?

No és tan fàcil. En aquesta època, veuran un desconegut que parla estrany i que ha matat la dona i l’home. No saben res de cap Jack l’esbudellador. Aquesta va ser la primera víctima. Et penjarien, Nil. I el futur mai no tornarà al seu curs.
En Nil mirava els dos cossos a terra.
Posa’t la roba d’ell, Nil. II et diré on portar el seu cadàver. L’hauràs de tirar al Thames, al riu, amb pedres perquè no surti a la superfície. I tu, Nil, t’hauràs de fer passar per Aaron Kosminski.

Però… - el cap d’en Nil li donava voltes. Tremolava pel fred i per les circumstàncies. - has dit que era la primera víctima.

I sé quines i on seran les següents. I t’ajudaré a escriure la carta que els enviarà d’aquí unes víctimes. Nil, l'única manera de corregir el futur, és convertir-te en Jack l’esbudellador.

Jane!? T’has begut l’enteniment?

Nil, totes elles ja van morir en el seu dia. La diferència serà que tu les pots anestesiar perquè no pateixin. T’explicaré com ha de quedar cada una perquè la policia les trobi tal com realment van passar.

T’has begut l’enteniment! No puc fer això. Si ha canviat el futur, que així sigui. El futur tornarà a ser el que era, més o menys. No pot canviar tant per un criminal.

Nil. Jo estava connectat per entrellaçament quàntic amb el futur. I en el moment que t’has barallat i aquest home a mort he deixat de tenir comunicació. Per sort he tingut temps de baixar tota la informació rellevant. T’ajudaré a acabar el que aquest no pot acabar. I tornaràs a casa. I restabliràs el futur.

No ho faré.

La segona víctima, Annie Chapman serà assassinada d'aquí a una setmana, el set de setembre. Tenim temps per preparar-ho.

No escoltes, Jane? Aniré a la policia i posarem fi a tot això. No és l’època de Sherlock Holmes?

Sherlock Holmes era un personatge de ficció que no es publicarà fins d'aquí a quatre anys. Ja t’hauran penjat quan es publiqui. I està basat en un metge que tenia el mètode de l'observació molt estudiat, però no era cap investigador privat. I probablement està basat en els casos reals com els d’en Jack, o sigui que podria ser que Conan Doyle tampoc arribi a escriure aquest personatge. La història són peces de dominó que cauen l'una sobre l’altra. Nil, la papallona ha aletejat aquí i tot el futur se'n va en orris. Probablement has alterat els moviments socials dels negres, les dones, el sufragi, Star trek ha deixat d’existir. I Star Wars, o Indiana Jones. Milers de llibres no s’han publicat. No sabem quants científics no han descobert o inventat el que ens era tan normal. La ciència, les intel·ligències artificials, els ordinadors, internet, les AI o la física quàntica que t’ha permès venir aquí… Res existeix. No veig cap altra solució. Tècnicament, històricament, aquelles dones aniran morint. I podrem tornar al nostre temps que possiblement serà un caos. Ara vesteix-te abans que et congelis aquí i desfem-nos d’aquest cadàver d’un criminal.

En Nil, finalment li va treure la roba al cadàver i se la va posar. La va notar encara càlida. Li esqueia un xic petita, però quan va acabar de posar-se les sabates es va sentir més còmode i va deixar de tremolar. Va agafar el cadàver en roba interior i aconsellat per la Jane li va posar unes pedres lligades a les cames i el va deixar caure al mig del riu des d’un pont solitari.

Bé, Nil, Ara ets Aaron Kosminski. Et diré on vius, i on tens el negoci. Demà has d’obrir. Tenim molta feina. Ho estàs fent bé. Si ens en sortim, Nil, podrem tornar al futur que coneixíem. Quan tot estigui corregit, l’entrellaçament tornarà i podré activar la màquina per tornar. Nil, estàs a punt de salvar a tota la humanitat d’aquest planeta…